GAUD� Y EL MODERNISMO EN CATALU�A / Arquitectura

     Inicio   Modernismo   Paseo   Museo Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura    Artes Decorativas   Literatura   M�sica

     �rea especial:   Catedrales del vino   Edificios desaparecidos   Modernismo funerario   Proyectos no realizados   Modernismo catal�n fuera de Catalu�a

     Bibliograf�a   Novedades Web   Prop�sito   Cont�ctenos   Datos de audiencia

ARQUITECTURA MODERNISTA EN CATALU�A

[English] [Fran�ais] [Catal�]
Arquitectos   Historia de la arquitectura Modernista en Catalu�a   Ejemplos de edificios Modernistas en Catalu�a    
Gaudí: La Sagrada Família

Historia:

Los primeros or�genes de la arquitectura Modernista en Catalu�a se encuentran en la nueva Escuela Provincial de Arquitectura, creada en Barcelona en 1871 y dirigida por el arquitecto Elies Rogent i Amat (1821-1897).
Antes de la fundaci�n de esta escuela, las tendencias que condujeron hasta el Modernismo ya estaban presentes en la obra de arquitectos como Josep Dom�nech i Estap� quien, a pesar de sus tendencias ecl�cticas y su rechazo expl�cito del Modernismo, no pudo evitar las influencias de este estilo con construcciones pr�ximas al Sezesionstyl austriaco. 
Las tendencias que se manifestaban en Europa de recuperaci�n del pasado arquitect�nico medieval y que inici� Viollet-le-Duc fueron tambi�n seguidas en Catalu�a y completadas con aportaciones ex�ticas isl�micas y otras.
El papel de Dom�nech i Montaner (1849-1923) fue esencial para definir el "Modernismo arquitect�nico" en Catalu�a. Su art�culo "En busca d'una arquitectura nacional", publicado en la revista "La Renaixen�a", muestra la v�a para conseguir una arquitectura que refleje el car�cter nacional catal�n.
Gaud�, Dom�nech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier i Villavecchia, Rubi� i Bellver y un gran grupo de excelentes arquitectos catalanes - algunos de ellos relacionados en la columna contigua - llenaron Catalu�a de maravillosos edificios. 
Utilizando materiales de construcci�n tradicionales como el ladrillo, y nuevos (en aquel tiempo) materiales como el hierro, el Modernismo catal�n desarroll� nuevas tecnolog�as (ver desvanes y balcones de La Pedrera, los desvanes de Bellesguard, el Palau de la M�sica, o posteriormente las bodegas de Pinell de Brai - ejemplos de lo lejos que pueden llegar las tecnolog�as en ladrillo o la decoraci�n en hierro -. 
A pesar de todo, el Modernismo es un estilo b�sicamente orientado a un gran desarrollo de la decoraci�n tanto en las fachadas como en los interiores. El Modernismo produjo un enorme desarrollo de las Artes Decorativas, ayudado por el "horror vacui", que impulsaba a decorar todas las superficies (ver la Casa Gar� en Argentona o la Casa Macaya en Barcelona como ejemplos).
La arquitectura Modernista en Catalu�a no se manifest� �nicamente en edificios residenciales, sino que se expres� ampliamente tambi�n en edificios institucionales, religiosos, sanitarios y asistenciales, educativos, industriales y hasta en edificios de oficinas: 

Ejemplos de:

Edificios residenciales unifamiliares: Casa Vicens, Casa Nav�s, Casa Arn�sCasa Macaya, Casa Roviralta.

Edificios residenciales colectivos: Casa Calvet, Casa Pons i Pascual, Casa Malagrida, La Pedrera, Casa Batll� en Barcelona. Casa Mag� Lloren� en Lleida.

Edificios institucionales: Palacio de Justicia, Palau de la M�sica Catalana y Aduana de Barcelona, Ayuntamiento de Les Franqueses del Vall�s.

Edificios religiosos: La Sagrada Familia, Convento de Valldonzella en Barcelona, Cripta de la Colonia G�ell.

Edificios sanitarios y asistenciales: Hospital de Sant Pau en Barcelona, Hospital de Sitges, Hospital de Granollers, Asilo del Sant Crist en Igualada.

Edificios educativos: Colegio de Santa Teresa y Colegio de Jes�s i Maria en Barcelona, Escuelas P�blicas en Sant Pol de Mar.

Edificios industriales: F�brica Casaramona e Hidroelectrica de Catalunya en Barcelona, f�brica Isidre Jover en Canet de Mar, f�brica Brillas i Pagans en Celr�, f�brica Aymerich, Amat i Jover en Terrassa.

Edificios de oficinas: Catalana de Gas, Caixa de Pensions en Barcelona, Caixa de Sabadell.

       ....y muchos otros edificios de gran belleza. 

El desarrollo del Modernismo en la arquitectura catalana fue enorme y todav�a en la actualidad est� presente por todo el pa�s. Visitando este Portal ser� posible conocer las interesantes y hermosas riquezas modernistas que permanecen vivas en Catalu�a. 

Progresivamente iremos ampliando la informaci�n sobre estos arquitectos y sus edificios. 

 

         Domènech i Montaner: Hospital de Sant Pau Fachada

                                       

                                          Gaudí: Casa Batlló

 

                                                                          Domènech i Montaner: Casa Navàs en Reus

         

ARQUITECTOS:
Antoni GAUD� i Cornet 
Llu�s DOM�NECH i MONTANER 
Josep PUIG i CADAFALCH
 
Antoni M. GALLISS� i Soqu�
Josep Maria JUJOL i Gibert
C�sar MARTINELL i Brunet 
Manel Joaquim RASPALL i Mallol
Joan RUBI� i BELLVER 
Enric SAGNIER i VILLAVECCHIA
Salvador VALERI i Pupurull

Otros arquitectos:
Joan Abril
Antoni Alabern i Pomar  (Mestre d'obres)
Josep Amarg�s  (Mestre d'obres)
Joan Amig�
Andreu Audet i Puig
Maurici Aug� i Robert
Josep Azemar i Pont
Eduard Maria Balcells i Buigues
Dom�nech Balet i Nadal  (Mestre d'obres)
Josep Barenys i Gamb�s
Bonaventura Bassegoda i Amig�
Joaquim Bassegoda i Amig�
Pere Bassegoda i Mateu
Pere Bassegoda i Munn�
Juli Batllevell i Ar�s
Francesc Berenguer i Mestres 
Joan Berg�s

Dom�nech Boada i Piera
Jeroni Boada
Rafael Bolet
Eusebi Bona i Puig
Llu�s Bonet i Gar�
Francesc Borr�s
Gabriel Borrell i Cardona
Isidre Bosch i Bataller (*)
Gaiet� Buigues i Monrav� (*)
Arnau Calvet i Peyronill 
J. L. Calvo

F�lix Cardellach i Aliv�s
Pere Caselles i Tarrats
Joaquim Codina i Matal�
Josep Coll i Vilaclara
Manuel Comas i Thos
Bonaventura Conill i Montobbio
Roc Cot i Cot
Josep Dom�nech i Estap�
Pere Dom�nech i Roura (*)
Josep Deulofeu i Floriach (Mestre d'obres)

Antoni de Falguera i Sivilla
Pere Falqu�s i Urp�
Francesc Fargas i Margenat
Enric Fatj� i Torras
Telm Fern�ndez i Janot
Eduard Ferr�s i Puig
Francesc Ferriol i Carreras 
Josep Firmat

Josep Font i Gum� (*)
Juli Maria Fossas i Mart�nez
Isidre Gili
Josep Goday i Casals
Jeroni F. Granell i Manresa
Josep Graner  (Mestre d'obres)
Josep Grases i Riera
G. Guitart i Lostal�
Jaume Gust� i Bondia
Joan Herv�s i Arizmendi 
Francesc Lamolla i Morante

Josep Lubietas
Miquel Madurell i Rius
Josep Maj� i Ribas 
Josep Maria Martino

Joan Martorell i Montells
Bernard� Martorell i Puig (*)
Ignasi Mas i Morell (*)
Josep Masd�u i Puigdemasa
Rafael Mass�
Joan Maym� i Cabanellas
Eduard Mercader i Sacanella
Antoni Mill�s i Figuerola 
Gaiet� Miret i Ravent�s

Pau Mongui� i Segura
Francesc de Paula Morera i Gatell
Llu�s Muncunill i Parellada
Enric Nieto 
Ignasi Oms

Melcior de Palau i Sim�n
Bonaventura Pall�s i Viv�
Miquel Pascual i Tintorer 
Bernat Pejoan

Josep P�rez i Terraza
Josep Maria Pericas
Enric Pi (Mestre d'obres) 
L. Planas i Calvet

Josep Plantada i Artigas
Joan B. Pons i Trabal 
Joaquim Porqueres

Isidre Puig i Boada
Josep Maria Pujol i de Barberi
Josep Pujol i Brull
Isidre Revent�s i Amiguet  (Mestre d'obres)
Demetri Ribas
Ramon Ribera i Rodr�guez
Ramon Maria Riudor i Capella
Francesc Roca i Sim�
Francesc Rogent i Pedrosa
Ferran Romeu i Ribot
Antoni Rovira i Rabassa
Antoni Rovira i Trias
Adolf Ruiz i Casamitjana 
J. Sala i Comas

Emili Sala i Cort�s
Pau Salvat i Espasa
Manuel Sayrach i Carreras
Salvador Sell�s
Antoni Serra i Pujals
Antoni Serrallach
Alexandre Soler i March
Salvador Soteras i Taberner 
Jaume Suny� i Juncosa

Jaume Torres i Grau 
Miquel Utrillo i Morlius (Ingeniero)
 
Josep Vilaseca i Casanovas
Francesc de Paula del Villar i Carmona
Ramon Vinyals i Guitart (Mestre d'obres)

Melcior Vinyals i Mu�oz
Salvador Vinyals i Sabat�
Joan Vinyals i Sol� (Mestre d'obres)

Ramon Vinyolas i Llosas

SUBIR

ANTERIOR

SIGUIENTE

INICIO