Can�ons:
-Can�ons de carrer - 1926
-Can�ons populars catalanes harmonitzades - 1910
-Dotze can�ons del Llibre de la P�tria - 1936
-La can�� dels catalans - 1930
-La Marieta de l'ullviu - 1926

Misses:
-Missa de r�quiem - 1899

Obres l�riques:
-Andreu el navegant 
-Bruniselda - 1906
-Dansa del gnoms - 1893
-Don Joan de Serrallonga 1907
-El castell dels tres dragons - 1931
-El comte Arnau - 1905
-El Ferrer de Tall
-Jes�s de Nazareth - 1894
-L�alegria que passa - 1898
-La Santa Espina - 1907
-La viola d'or
-La nit de l�amor 1901
-Les monges de Sant Aiman
-Nit de Nadal

Obres simf�niques:
-Catal�nia
-Concert per a violoncel i orquestra -1917
- Minuet per  a quartet de corda -1889
-Sonata per a viol� i piano

�peres:
-La fada - 1897
-Emp�rium - 1906
-Titaina - 1912
-Tassarba - 1916

Poemes simf�nics:
-Introducci� a l'Atl�ntida -1893
-El poema de la Nit i el Dia i de la Terra i de l'Amor - 1920

Sardanes:
-Baixant de la font del gat - 1926
-Catalunya
-Enyoran�a
-Girona
-La nostra Roser - 1941
-La sardana de la P�tria - 1921
-La sardana de les monges - 1919
-L'Empord�
-Les fulles seques - 1909
-Les neus que es fonen
-Mar lliure - 1935
-Serra amunt

Biografia:
Nascut a Barcelona el 22 de maig de l�any 1865.
De ben petit, es va traslladar amb els seus pares a Buenos Aires - Argentina -. El pare, m�sic, el va iniciar en l�ambient musical en aquesta ciutat i m�s tard - 1875 - a C�rdoba tamb� a l'Argentina. Abans de la seva tornada a Barcelona, el govern argent� li va encarregar la composici� d�algunes peces com "Himno a la patria" i "Mayo".
L�any 1883 torn� a Barcelona a on immediatament es va relacionar amb els m�s destacats m�sics d�aquell temps com Isaac Alb�niz i prossegu� els seus estudis musicals amb els mestres Vidiella (piano) i Felip Pedrell (composici�). A aquesta �poca corresponen composicions com el poema simf�nic "Introducci� a l'Atl�ntida" escrita l�any 1893.
Posteriorment, va residir a Brussel�les a on va perfeccionar els seus coneixements musicals - fins al punt que alguns autors el consideren essencialment influenciat per aquest per�ode - amb Paul Gilson i Philippe F�vez.
M�s tard torna novament a l�Argentina, fins que l�any 1890 s�instal�la definitivament a Barcelona. Aqu� va comen�ar una activa vida musical que el porta ben aviat a ser un dels m�s destacats representants del Modernisme musical. A aquesta �poca corresponen obres com l'�pera "La fada" que va ser estrenada en la "Quarta Festa Modernista" organitzada per Rusi�ol a Sitges l�any 1897 i que va ser dedicada molt especialment a la m�sica.
Una mica abans, l�any 1895, va fundar la coral Catalunya Nova.
A partir d�aqu�, la vitalitat musical de Morera s�expressa en la composici� de m�s de 800 obres de tots tipus: concerts, corals, m�sica esc�nica, obres simf�niques, �peres, sardanes, etc., algunes de les quals es mencionen en l�apartat OBRA.
Morera es un dels exemples m�s brillants del nacionalisme musical. Algunes de les seves obres s�han incorporat al imaginari popular, sentimental i nacionalista catal� amb composicions com La santa espina, L�Empord�, Les fulles seques, La sardana de les monges, etc.
Morera tamb� va ser autor d�obres te�riques sobre la m�sica com un "Tractat pr�ctic d�harmonia". Tamb� va deixar escrites unes mem�ries "Moments viscuts" que es va publicar l�any 1936. 
Morera mort a Barcelona el 12 de mar� de l�any 1942. 

La pintura de l�esquerra de la pagina representa Enric Morera dirigint la Coral "Catalunya Nova".