Composicions de cambra:
-Noches de Espa�a (Nits
 d'Espanya)
-Nocturn-trio - 1873
-Orientales (Orientals)
-Quartet - 1879
-Gaillard - 1879

Corals:
-Super Flumina Babilonis

L�rics:
-La guardiola - 1873

Misses / peces religioses:
-Al�leluia - 1865
-Missa per dos veus i �rgan -
 1857
-Tres Misses per tres veus i �rgan - 1861 - 1865 - 1866

�peres:
-L'ultimo abenzeraggio - 1874
-Quasimodo - 1875
-Cleopatra - 1878
-Eda - 1887
-Mara - 1889
-Els Pirineus - 1893
-La Celestina - 1902
-El comte Arnau - 1904
-La matinada  - 1906

C�ntics  religiosos:
-Estrofas de Santa Teresa de
 Jes�s 
-Les cinq roses 
-L'herba de l'amor 
-Lo sant nom de Jes�s 
-Sant Joseph 
-Sospirs 
-Tantum ergo

Can�ons:
-Cada vegada que et veig
-Canciones Arabescas
 (Can�ons Arabesques)
-Cantos Andaluces (Cants
 Andalusos)
-Intimas (Intimes)
-Jes�s als pecadors
-La Sagrada Familia
-La primavera que a estimar
 convida 

Poemes simf�nics:
-La veu de les muntanyes -
  1877
-I trionfi (Els triomfs) - 1880
-Excelsior - 1880

Biografia:
Felip Pedrell neix a Tortosa el 18 de Febrer de l�any 1841.
Els seus primers contactes amb la m�sica els fa com a cantor infantil del cor de la catedral de la seva vila nadiua. A l�edat de 15 anys, ja composa un "Stabat Mater" a tres veus.
L�any 1863 Pedrell va a Barcelona per seguir els seus estudis musicals, per� aviat viatja a Roma (1876) i Paris (1877) pensionat per les Diputacions de Tarragona i Girona per desenvolupar les seves capacitats musicals. M�s tard, l�any 1894 es trasllada a Madrid a on l�any 1915 es anomenat professor del Conservatori.
Gr�cies als seus viatges a It�lia i a Fran�a, Pedrell va ser el primer m�sic modernista catal� a contactar amb la m�sica estrangera. Aquest contacte va ser essencial per definir les seves futures tend�ncies musicals com a compositor de m�sica culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la m�sica de Wagner. 
Com a renovador del panorama musical catal�, va tenir un enorme prestigi que el port� a ser el mestre de m�sics com Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Alb�niz, Llu�s Millet i altres m�sics catalans i espanyols.
Pedrell tamb� va ser fundador d�escoles de musicologia tant a Catalunya com a Espanya. 
Va ser un compositor molt actiu, desenvolupant tots els estils musicals. Aix�, a m�s de les seves operes, va ser tamb� compositor d�una gran quantitat de obres l�riques, poemes simf�nics i m�sica religiosa i de cambra.
Pedrell tamb� va escriure varis tractats musicals i va publicar col�leccions musicals com:
  -"Diccionario t�cnico de la m�sica" (Diccionari t�cnic de la m�sica) de l'any 1894.
  -"Diccionario biogr�fico y bibliogr�fico de m�sicos espa�oles" (Diccionari biogr�fic i bibliogr�fic dels m�sics espanyols) de l'any 1897.
  -"Emporio cient�fico e hist�rico de organograf�a musical espa�ola antigua" (Empori cient�fic i hist�ric d�organografia musical espanyola antiga) de l'any 1901.
  -"Catalogo de la Biblioteca de la Diputaci�n de Barcelona" (Cat�leg de la Biblioteca de la Diputaci� de Barcelona) de l�any 1908.
  -"La festa d�Elx o el drama lit�rgic espanyol" de l�any 1901.
  -"M�sics vells de la terra", sobre m�sics catalans dels segles XVI i XVII entre 1904 i 1910.
  -"Salterio sacro-hispano" (Salteri sacro-hisp�), publicat entre 1892 i 1905.
  -"Hispaniae Schola Musica Sacra" de l�any 1896.
  -"El teatro l�rico espa�ol anterior al siglo XIX" (El teatre l�ric espanyol abans del segle XIX) de l�any 1898.
  -"El organista lit�rgico espa�ol" (L�organista lit�rgic espanyol) de l�any 1905.
  -"Cancionero musical popular espa�ol" (Can�oner musical popular espanyol) de l�any 1922.
  -"Obras completas de Tom�s Luis de Victoria" (Obres completes de Tom�s Luis de Victoria) publicades entre 1902 i 1912.
  -"Els madrigals i la missa de r�quiem de Joan Brudieu" escrit en col�laboraci� amb Higini Angl�s i publicat l�any 1927.
Finalment, Felip Pedrell va escriure diversos articles com "Jornadas de arte" (Conferencies d'art) entre 1841 i 1891, "Musicalerias"  el 1906 i "Jornadas postreras" (�ltimes conferencies) l�any 1922.
Felip Pedrell va morir a Barcelona el 19 d�agost de l�any 1922.