GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / La Pobla de Lillet (Bergued�) / Jardins Artigas

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: JARDINS ARTIGAS
             
(Jard� de la Font de la Magn�sia)

[English] [Fran�ais] [Castellano]

 Sobre els Jardins Artigas:  Dades practiques   Historia   Descripci�   Imatges  
 Accessibilitat per a minusv�lids
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Altres obres de Gaud�
 
Gaudí: Jardins Artigas   Vista general
 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Gaudí: Jardins Artigas   Baranes i jardineres

Gaudí: Jardins Artigas   Cascada

Gaudí: Jardins Artigas   Banc i Jardinera

Gaudí: Jardins Artigas   Font del bou

Gaudí: Jardins Artigas   Font de la Magnèsia

Gaudí: Jardins Artigas   Pèrgola de la Font del Lleó

Gaudí: Jardins Artigas   Pont inclinat amb escala

Gaudí: Jardins Artigas   El pont coix i l'àliga

Gaudí: Jardins Artigas   Àliga

Gaudí: Jardins Artigas   Arc, jardineres i glorieta

Gaudí: Jardins Artigas   Pont dels Arcs

Gaudí: Jardins Artigas   Home amb cistell

Gaudí: Jardins Artigas   Dona amb cistell

Gaudí: Jardins Artigas   Baixada al riu

Dades practiques:
Adre�a:  Afores, s/n - Cam� de la Pobla a Clot del Moro   La Pobla de Lillet (Bergued�)
Inter�s:  xxxx(2 sobre 5)
Estat de conservaci�: 
Molt bo, Jardins restaurats l�any 1992.
Com arribar-hi: En cotxe: La Pobla de Lillet es troba aprox. a 130 Qm. de Barcelona i 70 Qm. de Manresa, per la C-16 en arribar a Guardiola de Bergad�, agafar la carretera B-402 en direcci� a La Pobla de Lillet. Un cop a la Pobla s�ha d�agafar la via del carrilet, que s�ha de seguir fins a l�aparcament dels Jardins, despr�s s�ha de continuar a peu per la via del carrilet durant uns 200 metres.
En cotxe de l�nia:
Empresa Alsina Graells trucar pr�viament al tel. 93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - La Pobla de Lillet.
Empresa Manel Mir Vila trucar pr�viament a tel. 972 70 30 12. Ripoll -Campdev�nol - La Pobla de Lillet.
En tren:
RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdev�nol. Cotxe de l�nia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12). Ripoll-Campdev�nol-La Pobla de Lillet.

Visites:  Del 13 de Setembre a Juny:
              Laborables: Jardins tancats, per� es pot demanar la clau a l'oficina de Turisme de La Pobla de Lillet de 10 a 14 i de 16 a 18 hores.
              Dissabtes, diumenges i festius: de 10h a 17h.
              De Juliol al 12 de  Setembre:
              De dilluns a diumenge: de 10h. a 19h. - Visites comentades (amb petici� anticipada)
Durant la visita s'explica el passat industrial de la Pobla de Lillet, els or�gens del parc i les estades de Gaud� a la poblaci� aix� com els trets caracter�stics de l'obra. La visita es pot adaptar a les necessitats de les escoles, incloent-hi material did�ctic.
Preus:    Visitant individual: 4 Euros.
              Nens de 4 a 13 anys: 2 Euros
              Nens de 0 a 3 anys i socis del Club Super 3 (presentant carnet): gratis.
              Jubilats: 3,60 Euros.
              Grups de m�s de 30 persones: 3,20 Euros /persona
              Grups escolars de m�s de 30 persones: 2'50 Euros/persona
              Les visites comentades amb guia van incloses en el preu de l�entrada sempre que es tracti de grups de m�s de 30 persones.
              Grups de menys de 30 persones: 3,20/Euros persona + 25 Euros de suplement si es desitja visita comentada.
              Grups escolars amb menys de 30 nens: 2,50/Euros nens + 25 Euros de suplement si es desitja visita comentada.

Els horaris de visita i els preus poden variar. Es aconsellable confirmar-los pr�viament.
Guies escrites: A l�entrada es pot adquirir el llibre "Gaud� a la Vall de Lillet" autors: Joan Bassegoda, Ramon Espel i Roger Orriols al preu de 15 Euros.
Accessibilitat per a minusv�lids: Els importants desnivells (escales i camins) dels jardins poden impedir o dificultar greument la visita de persones amb disminucions i fan impossible la circulaci� de cadires de rodes.
Malgrat tot, en algun cas i pr�via petici� anticipada, es pot entrar per l�antiga f�brica reduint parcialment les dificultats citades.
Informaci�: Tel�fon: (0034) 93 823 61 46
                   email:
  [email protected]
                   web:
www.poblalillet.cat
Oficina de Turisme de La Pobla de Lillet: Parc Xesco Boix, s/n.
Ruta del Modernisme

 

Hist�ria:

Els inicis:
Aquests jardins van ser encarregats a Gaud� per Joan Artigas i Alart (foto a continuaci�
*) en ocasi� d�una de les estades que l�arquitecte va fer a la Pobla de Lillet. Retrat de Joan Artigas Alart (Col·lecció Rosario Costa Artigas)Gaud� va fer un primer viatge l�any 1902 per seguir l�evoluci� de les obres de construcci� del xalet del Catllar�s. Aquest xalet era un enc�rrec fet a Gaud� per Eusebi G�ell i Bacigalupi (Comte de G�ell i mecenes de Gaud�).
Artigas, que era amic de G�ell i propietari d�una f�brica t�xtil i que coneixia el treball de Gaud� al Parc G�ell que aleshores estava en construcci�, volia fer un jard� al costat de la seva f�brica a banda i banda del riu Llobregat, que travessava la seva finca.
Artigas es va assabentar de l�estada de l�arquitecte a La Pobla i li va fer arribar una petici� de que el reb�s. El fet es que en un posterior viatge de Gaud� a la Pobla, Artigas va enviar una tartana a recollir-lo a l�estaci� de Ripoll i va hostatjar l�arquitecte a casa seva.
Artigas va demanar a Gaud� uns esbossos del jard�. Despr�s de aquesta estada a La Pobla de Lillet, Gaud� va tornar a Barcelona i ......

La construcci�:
Gaud�, no nom�s va realitzar els esbossos demanats per Artigas, sin� que li va enviar dos paletes dels que treballaven al Parc G�ell perqu� ajudessin en la construcci� dels jardins i
Retrat de Joan Artigas Casas (Col·lecció Rosario Costa Artigas) formessin els treballadors que havien de continuar les obres una vegada ells tornessin a Barcelona, cosa que van fer durant un per�ode de dos mesos, fins que van traspassar la responsabilitat als paletes i m� d�obra poblencs.
Les obres es van prolongar des de 1903 fins a 1910. Durant aquest per�ode, a finals de l�any 1903, va morir en Joan Artigas i Alart, promotor inicial del projecte.
De la continuaci� de l�activitat de l�empresa i de la construcci� del jard� se�n va encarregar el seu hereu Joan Artigas i Casas (foto a la dreta
*).
Els obrers locals van seguir la construcci� seguint els esbossos de Gaud� fins a l�acabament del projecte.
Lamentablement, els mencionats esbossos originals no ens han arribat, ja que es van cremar en l'incendi de la f�brica al final de la guerra civil (1939).

L�aband�:
Des de l�acabament de les obres, el jard� ha passat, com es l�gic, per nombroses vicissituds hist�riques.
En morir en Joan Artigas i Casas l�any 1934 i en iniciar-se al cap de dos anys la guerra civil, el jard� va anar caient en l�aband� al que contribu� encara m�s l'incendi de la f�brica abans mencionat.
Els anys 50, la fam�lia Artigas es va traslladar a Barcelona.
Durant aquests anys, l�obra de Gaud� i el modernisme en general eren fortament criticats, primer pel noucentisme i posteriorment per concepcions arquitect�niques que van arribar incl�s a proposar la interrupci� dels treballs de la Sagrada Fam�lia.

El renaixement:
No va ser fins a l�any 1971 en que va apar�ixer al diari de Barcelona "El Correo Catal�n" un reportatge que portava el t�tol de "Gaud� en la Pobla de Lillet". En aquest escrit, es parlava dels Jardins Artigas, del xalet del Catllar�s i del xalet del Clot del Moro i es suggeria que eren obra de Gaud�.
Aquest va ser l'inici d�un nou inter�s per aquestes excepcionals obres que malgrat tot, no va acabar de quallar fins a l�any 1982 en que un alumne de doctorat de la C�tedra Gaud� -Josep Llu�s Dalmau i Miralles- va realitzar un estudi que inclo�a un aixecament de pl�nols dels jardins.
L�any seg�ent -l'11 de Juliol de 1983- l�alcalde de La Pobla de Lillet, Joan Casanova, i els germans Costa Artigas -propietaris del lloc-, varen signar un acord de cessi� del jardins per un per�ode de 25 anys per a us p�blic.
L�any 1989, l�alcalde de la Pobla Josep Bober, va encarregar a la C�tedra Gaud� els estudis per a la redacci� d�un projecte de parc p�blic en el que van intervenir els arquitectes Joan Bassegoda, Witold Burkiewicz i l�arquitecte t�cnic Ramon Espel.
Els treballs de restauraci� es van anar realitzant de mica en mica a partir de l�any 1992, respectant la idea inicial de Gaud�, refent totes les escultures i aplicant noves t�cniques a on era necessari, com per exemple en les baranes substituint les malles met�l�liques de l'interior que provocaven problemes d�oxidaci�, per malles pl�stiques.
En totes aquestes actuacions ha estat molt important la col�laboraci� d�un extraordinari paleta local, Valent� Rovira.

L'actualitat:
Actualment, el jard� presenta un excel�lent aspecte i es recorregut per nombrosos visitants que, si ho volen, poden gaudir a m�s de visites comentades.
 

Descripci�:

Generalitats:
En contraposici� a l�altre gran jard� de Gaud�, el Park G�ell, que es un jard� sec, aquest es un jard� humit.
Efectivament, als Jardins Artigas els hi sobra l�aigua. Estan travessats pel riu Llobregat, tenen una font, la "Font de la magn�sia" (nom pel qual tamb� es coneixen) i es troben en un indret humit i muntany�s.
Una altra diferencia entre ambd�s jardins es el car�cter de parc urb� i d�estructura molt ordenada i de molts espa�s oberts encara que molt adaptat a la natura del Park G�ell, al costat dels Jardins Artigas que son de tipus naturalista, amb poques flors, salvo les naturals de la seva vegetaci� i amb una exuberant vegetaci� natural.
Sembla com si aqu�, Gaud� nom�s hagu�s volgut facilitar el pas de l�home intervenint el m�nim imprescindible per no canviar la natura.
Els jardins Artigas tornen a ser, com totes les obres de Gaud� un paradigma d�originalitat i d�imaginaci� que trobem expressada a tots els racons de l�obra. Per� a l�inrev�s del Park G�ell (amb el que no podrem parar de fer comparacions), els Jardins Artigas mostren una sobrietat de color que es l�ant�tesi del colorisme del trencad�s tant abund�s al Park G�ell. Aquesta sobrietat es deguda a l'utilitzaci� de materials naturals propis del lloc, sobretot la pedra natural rocallosa. Per aix� els colors predominants son el marron de la pedra i el verd de la vegetaci�.

L�entrada:
L�acc�s als jardins es fa actualment per una nova entrada al costat del trenet de La Pobla al Clot del Moro.
Baixant les escales que ens porten al nivell inferior dels jardins i seguint cap a l�esquerra, per un passeig que bordeja el riu amb baranes i jardineres de pedra, arribem a una cascada de pedra r�stega coberta de molsa per on rellisca l�aigua.
M�s endavant a la dreta es recolza el pont coix que ens porta a l��liga i la glorieta. Per� nosaltres continuem recte endavant fins a arribar a l�esquerra a la Font del Bou (obra com totes les escultures del jard� que es van fer amb motiu de la restauraci�, de Ramon Millet i Dom�nech) al fons d�un bosquet de pins.

La Font de la magn�sia:
Seguint el cam� i pujant unes poques escales, arribem a una placeta amb baranes sobre la llera del riu.
Aquesta placeta es situa justament a sobre de la cova artificial de la Font de la magn�sia, que sembla ser la denominaci� que inicialment designava els jardins (en comptes de Jardins Artigas).
Aquesta cova est� constru�da amb grans pedres de riu, te dues entrades i dues obertures des de les que es veu el riu. Un banc de la mateixa pedra recorre les parets sinuoses de la cova i permet gaudir de la fresca i la remor de l�aigua, sobretot a l�estiu.
A prop de la baixada de la Font de la magn�sia i de l�antiga entrada als jardins hi trobem una petita pla�a que est� al costat del riu amb una jardinera i un banc.
Una mica m�s enll�, trobem la p�rgola de la Font del Lle� (obra tamb� de Ramon Millet).
Les inevitables refer�ncies religioses que trobem en gaireb� totes les obres de Gaud�, estarien representades en aquest jard� pels s�mbols dels quatre evangelistes: el lle� de Sant Marc representat a una de les fonts, el bou de l�altra font que representaria Sant Lluc, l��liga del comen�ament de l�escala que ens porta a la glorieta, que representaria Sant Joan. Sant Mateu hauria estat representat per un �ngel actualment inexistent, que sembla ser que hauria estat dins de la gruta de la font de la cascada fins a la guerra de 1936-1939. Aquestes quatre imatges formarien a vista d�ocell una creu imaginaria.

El nivell superior (�liga, glorieta):
Tornant enrere, arribem al Pont inclinat amb escala emmarcada per dues grans jardineres de pedra, que ens permet de travessar el Llobregat i pujar fins a una successi� de petites plataformes amb baranes de ciment imitant troncs, en les quals trobem un mirador, l�est�tua de pedra petita encastada en ciment que representa un �liga i una mica m�s amunt la glorieta.
Passada la glorieta, un cam� ens permet anar pujant entre jardineres d�original disseny amb formes retor�ades i constru�des amb pedra petita encastada al ciment (com l'�liga), fins a un original arc de ciment imitant la fusta.
A partir d�aqu�, comen�a la baixada per un llarg cam� en ziga-zaga que ens fa baixar agradablement fins al nivell en que hem iniciat la visita, per� no sense abans haver passat per un mirador amb una taula i tres bancs, un de gran recolzat a la paret i dos de m�s petits a ambd�s costat de la taula des de on es t� una vista sobre el Pont dels Arcs.

El Pont dels Arcs:
Aquesta es potser la construcci� m�s important del jard�, i no nom�s ens mostra la seva curiosa estructura de cinc arcs de pedra rocallosa en sentit longitudinal i transversal, sin� que a m�s, a l�entrada hi trobem les figures d�un home i una dona portant un cistell al cap. 
Les cares i mans d�aquestes figures son una aportaci� feta durant la restauraci� - obra tamb� de l�escultor Ramon Millet -, que ja existien abans, per� fetes amb pedra r�stega no esculpida.
Al costat de la dona del cistell del pont hi ha una escala amb barana de ciment imitant fusta, que ens porta a una placeta sota el pont.

Final de la visita:
Travessant el Pont dels Arcs arribem a l�altra banda del riu just davant de les escales de sortida a on tornem a trobar la pla�a circular amb una palmera rodejada de pl�tans que ens havia rebut a l�entrada.

El temps necessari per realitzar la visita, dep�n naturalment de com la vulguem fer, ja que els jardins inviten a la calma, el descans i la reflexi�, per� un temps d�una hora es raonable.
 

*
Les fotografies de Joan Artigues Alart i Joan Artigas Casas son part de la col�lecci� de Rosario Costa Artigas i es publiquen amb l�autoritzaci� de Editorial Amalgama, Edicions-�mbit de Recerques del Bergad�, editors del llibre "Gaud� a la Vall de Lillet" del que son autors Joan Bassegoda, Ramon Espel i Roger Orriols.
Les altres fotos estan publicades amb autoritzaci� de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.
 

LINKS seleccionats a d�altres Webs sobre els Jardins Artigas

- Jardins Artigas  Web de l'Oficina de Turisme de La Pobla de Lillet amb abundant informaci� sobre els jardins Artigas 
- Jardines Artigas, La Pobla de L'Illet Web amb fotos molt boniques dels jardins
- Jardines Artigas Web amb una detallada informaci� i fotos dels jardins
 

Bibliografia espec�fica sobre els Jardins Artigas

Titol Autor Publicat per Any
 
 LLIBRES:
  El gran Gaud�   Bassegoda Nonell, Joan   Ausa 1989
  Los jardines de Gaud�   Bassegoda Nonell, Joan   Edicions UPC 2001
  Gaud� a la Vall de Lillet   Bassegoda, Joan i altres   �mbit de Recerques del Bergued� 2002
  Guia d�art del Bergued�   Bernadic, A i altres   Consell Comarcal del Bergued� 1991
  El passat de la nostra vila, La Pobla de Lillet   Rosi�ol Orriols, Joan   Editorial La Llar del Llibre 1988
  Guia del Bergued�   Vilad�s, R i altres   �mbit de Recerques del Bergued� 1985
 
 ARTICLES:
Bassegoda i Nonell, Joan:
"Els jardins Artigas": Temple, any 123 - Barcelona - 08-09-1989.
"Els jardins de ca l'Artigas": L'Erol, n� 29 - �mbit de Recerques del Bergued� - Berga - abril de 1990.
"Los jardines de Gaud�": Parques y jardines, n� 11 i 12 - Barcelona - gener, febrer de 1974.


Altres obres de Gaud�:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI