|
La Fa�ana de la Gloria, situada al
carrer Mallorca, est� en
aquest moments just comen�ada, nom�s hi ha l�esquelet despullat de les
columnes que arriben a una al�ada de 10 metres a m�s d�altres elements com
la denominada Jube.
Aquesta fa�ana est� orientada a migjorn i
estar� dedicada a la Gloria de Jesucrist.
D�aquesta fa�ana, Gaud� en va deixar nom�s un estudi estructural i el pl�nol
gr�fic i simb�lic.
Arriba fins al mateix carrer Mallorca a on el desnivell de la planta de
l�edifici amb respecte al carrer es la m�s important. Per poder donar una
entrada adequada al temple, en Gaud� va dissenyar unes escalinates que
sobrevolaran el carrer de Mallorca, de tal manera que tot el tr�fec haur� de
passar per sota, les escales haurien d�arribar fins a l�illa del davant (entre
Mallorca i Valencia i entre Sardenya i Marina ( per� aix� planteja un
problema molt important, ja que aquesta illa est� totalment edificada i per
acabar el projecte i donar-li la dignitat que es mereix, s�haurien
d�enderrocar una part o tots els edificis d�aquesta illa i ens podem
imaginar els problemes que aix� podria ocasionar).
La fa�ana de la Gloria s�estructura com les altres dues ja constru�des, amb
quatre campanars agrupats de dos en dos.
Les torres o campanars:
Seran, com en les fa�anes del Naixement i de la Passi�, els elements principals i m�s caracter�stics de la fa�ana.
Aqu� per�, la import�ncia del volums que Gaud� reserva al p�rtic, far� que
aquest elements "tapin" les torres molt m�s que en les altres fa�anes.
Seran, com les altres, totalment accessibles per mitj� d�escales helico�dals que
deixaran un
important espai buit central que es a on es situaran les campanes tubulars.
Cada una de les torres d�aquesta i de les altres dues fa�anes, en total
dotze, quatre per a cada una, est� dedicada a un ap�stol. Les de la fa�ana
de la Gloria, ho estaran a Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume el
Major. Cada un d�ells estar� representat en una gran est�tua,
col�locada aproximadament a una al�ada d�un ter� de la longitud total de les torres.
Els pinacles seran semblants als de les altres fa�anes per� amb una
ordenaci� vertical diferent.
El P�rtic:
Estar� cobert per les quatre voltes hiperboloides inferiors dels
campanars i per un conjunt de quinze llanternes desiguals, amb un total de
vint voltes. Descansar� sobre vint i una columnes.
Les portes seran cinc, una per cada nau lateral i una central triple per a
la nau principal que, com els altres p�rtics estaran dedicats a les virtuts
teologals, fe, esperan�a i caritat.
L�element m�s espectacular del conjunt, seran unes construccions en forma de
n�vols que pujaran pels quatre campanars seguint les llanternes i que
portaran escrit en car�cters d�enorme dimensi� el Credo "Credo in unum Deum
Patrem Omnipotentem, creatorem coeli et terrae". Aquest n�vols rodejaran una
imatge de Deu.
Gaud� volia que la massa d�aquesta fa�ana es veies des del mar.
El p�rtic presentar� a poca al�ada un fris amb imatges del Purgatori i a
diferents al�ades imatges de la vida del homes i els seus oficis. La vida
sobrenatural s�expressaria per mitj� de sants rodejant la figura del
Redemptor. A l�espai superior hi hauria una representaci� del Judici Final.
Sortint dels p�rtics es veur� el signe de la creu i la Sagrada Fam�lia
gloriosa amb Jes�s al mig i a sobre d'ell, l�Esperit Sant i Deu Pare.
Cada una de les portes, estar� dedicada a un sagrament i tamb� a una de les
peticions del Parenostre.
Plataforma de l�escalinata, el
Baptisteri i la Capella del Sagrament:
La plataforma de l�escalinata amb la mateixa amplada de la fa�ana, tindr� un monument caracter�stic a
cada banda. A l�esquerra i davant del baptisteri hi haur� un enorme
brollador que llen�ar� a vint metres d�al�ada quatre raigs d�aigua, que
tornaran a baixar per un sistema de tasses i canalons. A l�altra banda, i
davant de la Capella del Sagrament, un enorme pebeter projectar� flames al
cel.
El Baptisteri i la Capella del Sagrament seran dos edificis germans un a cada banda de la fa�ana de la Gloria,
semblants a les Sagristies, per� d�una al�ada m�s gran. Tamb� tenen tres
obeliscs i les llanternes que cobreixen les capelletes angulars del
claustre.
Tant l�un com l�altre, tindran una porta
oberta directament al p�rtic, una altra a l'interior del temple i una
tercera d�acc�s als claustres, que tamb� es comunicaran directament amb el
p�rtic.
|
%20083fac%20Gloria%20ara.jpg)
