|
ENLL�
-1906-
Vistes al mar
III
El cel ben ser�
torna el mar m�s blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor m�s gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
IV
El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adre�a,
venint s'ageganta,
avan�a i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta,
l'onada l'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
V
Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que nom�s ells veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentres tu esperes el retorn magn�fic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortir� el mar tota olorosa.
|