GAUD� ET ART NOUVEAU EN CATALOGNE / Architecture

  Accueil  Art Nouveau  Promenade  Mus�e Virtuel  Architecture  Sculpture  Peinture  Arts D�coratifs  Litt�rature  Musique

  Aire sp�cialeCath�drales du vin   Immeubles disparus   Art Nouveau fun�raire   Projets non r�alis�s   Art Nouveau catalan hors de la Catalogne

  Bibliographie   Nouveaut�s   Propos   Contactez nous   Diffusion du site

ARCHITECTURE  ART  NOUVEAU  EN  CATALOGNE

[English] [Castellano] [Catal�]
Architectes   Histoire de l'architecture Art Nouveau en Catalogne   Exemples d'immeubles Art Nouveau en Catalogne

Histoire:

Les premi�res origines de l'architecture Art Nouveau en Catalogne se situent dans la nouvelle Escola Provincial d'Arquitectura (�cole d�partementale d'architecture), cr��e � Barcelone en 1871 et dirig�e par l'architecte Elies Rogent i Amat (1821-1897).
Avant la fondation de cette �cole, les tendances qui aboutirent � l'Art Nouveau  �taient d�j� pr�sentes dans l'�uvre d'architectes comme Josep Dom�nech i Estap� qui, malgr� ses tendances �clectiques et son refus du style Moderne, ne put rester � l��cart des influences du Sezessionstyl autrichien. 
Les tendances d�velopp�es par Viollet-le-Duc, qui tendaient � un renouvellement � partir de l'architecture m�di�vale, furent aussi suivies en Catalogne avec des contributions locales comme l'incorporation du style islamique et d'autres �l�ments exotiques. 
Le r�le de Dom�nech i Montaner (1849-1923) fut essentiel pour d�finir le "Modernisme architectonique" (Art Nouveau architectural) en Catalogne. Son article "En busca d'una arquitectura nacional" (� la recherche d'une architecture nationale), publi� dans la revue "La Renaixen�a", montre la voie devant aboutir � une architecture moderne int�grant �galement le caract�re national catalan. 
Gaud�, Dom�nech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier i Villavecchia, Rubi� i Bellver et un grand groupe  d'excellents architectes catalans - quelques uns d'entre eux signal�s dans la colonne � gauche - couvrirent la Catalogne d'immeubles merveilleux. 
Utilisant des mat�riaux traditionnels du b�timent comme la brique, ainsi que des mat�riaux nouveaux (� cette �poque !) comme le fer, les architectes de l'Art Nouveau catalan d�velopp�rent de nouvelles technologies (voir les greniers et les balcons de La Pedrera, les greniers de Bellesguard, le Palau de la M�sica, ou, bien qu�elles leur soient post�rieures, l'int�rieur des caves � Pinell de Brai - exemples du stade avanc� que les structures en brique ou l'ornementation en fer forg� peuvent atteindre -). 
Malgr� tout, l'Art Nouveau est un style plut�t orient� vers un grand d�veloppement de la d�coration aussi bien sur les fa�ades que dans les int�rieurs. L'Art Nouveau produisit un �norme d�veloppement des arts d�coratifs soutenu par � l�horror vacui ï¿½, qui force � d�corer toute surface (voir la Maison Gar� � Argentona, ou la Maison Macaya � Barcelone comme exemples).
L'architecture Art Nouveau en Catalogne ne s'est pas seulement expos�e dans des immeubles r�sidentiels, mais aussi, largement, dans des immeubles institutionnels, religieux, sanitaires et d'assistance, �ducatifs, industriels, et m�me dans des immeubles de bureaux.

Exemples de:

Immeubles r�sidentiels individuels : Maison Vicens, Maison Nav�sMaison Arn�s, Maison Macaya, Maison Roviralta.

Immeubles r�sidentiels collectifs: Maison Calvet, Maison Pons i Pascual, Maison Malagrida, La Pedrera, Maison Batll� � Barcelone, Maison Mag� Lloren� � Lleida.

Immeubles institutionnels : Palais de Justice, Palais de la M�sica Catalana, Douane de Barcelone, Mairie de Les Franqueses del Vall�s.

Immeubles religieux : La Sagrada Fam�lia, Couvent de Valldonzella � Barcelone, Cripte de la Col�nia G�ell.

Immeubles sanitaires et d'assistance : H�pital de Sant Pau � Barcelone, H�pital de Sitges, H�pital de Granollers, Asile du Sant Crist � Igualada.

Immeubles �ducatifs : �cole de Sainte Th�r�se et �cole de Jes�s i Maria � Barcelone, �coles Publiques � Sant Pol de Mar.

Immeubles industriels : Usine Casaramona et Hidroelectrica de Catalunya � Barcelone, usine Isidre Jover � Canet de Mar, usine Brillas i Pag�n � Celr�, usine Aymerich, Amat i Jover � Terrassa.

Immeubles de bureaux : Catalana de Gas, Caixa de Pensions � Barcelone, Caixa de Sabadell.

       ....et beaucoup d'autres tr�s beaux immeubles.......

Le d�veloppement de l'Art Nouveau dans l'architecture catalane fut �norme. En parcourant notre Site, vous d�couvrirez � quel point ces int�ressantes richesses sont encore pr�sentes dans toute la Catalogne. 

Nous enrichissons constamment les informations sur les architectes et leurs �uvres. 

 

         

 

 

                                             

 

 

                                                                            

 

 

Monter

<Pr�c�dente

Suivante>

Accueil

 

ARCHITECTES:
Antoni GAUD� i Cornet 
Llu�s DOM�NECH i MONTANER 
Josep PUIG i CADAFALCH
 
Antoni Maria GALLISS� i Soqu�
Josep Maria JUJOL i Gibert
C�sar MARTINELL i Brunet 
Joan RUBI� i BELLVER 
Manel Joaquim RASPALL i Mallol
Enric SAGNIER i VILLAVECCHIA
Salvador VALERI i Pupurull


Autres architectes:

Joan Abril
Antoni Alabern i Pomar  (Ma�tre d'oeuvres)
Josep Amarg�s  (MaItre d'oeuvres)
Joan Amig�
Andreu Audet i Puig
Maurici Aug� i Robert
Josep Azemar i Pont
Eduard Maria Balcells i Buigas
Dom�nech Balet i Nadal  (MaItre d'oeuvres)
Josep Barenys i Gamb�s
Bonaventura Bassegoda i Amig�
Joaquim Bassegoda i Amig�
Pere Bassegoda i Mateu
Pere Bassegoda i Munn�
Juli Batllevell i Ar�s
Francesc Berenguer i Mestres 
Joan Berg�s

Dom�nech Boada i Piera
Jeroni Boada
Rafael Bolet
Eusebi Bona i Puig
Llu�s Bonet i Gar�
Francesc Borr�s
Gabriel Borrell i Cardona
Isidre Bosch i Bataller (*)
Gaiet� Buigues i Monrav� (*)
Arnau Calvet i Peyronill 
J. L. Calvo

F�lix Cardellach i Aliv�s
Pere Caselles i Tarrats
Joaquim Codina i Matal�
Josep Coll i Vilaclara
Manuel Comas i Thos
Bonaventura Conill i Montobbio
Roc Cot i Cot
Josep Deulofeu i Floriach (Ma�tre d'oeuvres)
Josep Dom�nech i Estap�
Pere Dom�nech i Roura (*)
Antoni de Falguera i Sivilla
Pere Falqu�s i Urp�
Francesc Fargas i Margenat
Enric Fatj� i Torras
Telm Fern�ndez i Janot
Eduard Ferr�s i Puig
Francesc Ferriol i Carreras 
Josep Firmat

Josep Font i Gum� (*)
Juli Maria Fossas i Mart�nez
Isidre Gili
Josep Goday i Casals
Jeroni F. Granell i Manresa
Josep Graner  (Ma�tre d'oeuvres)
Josep Grases i Riera
G. Guitart i Lostal�
Jaume Gust� i Bondia
Joan Herv�s i Arizmendi 
Francesc Lamolla i Morante

Josep Lubietas
Miquel Madurell i Rius
Josep Maj� i Ribas 
Josep Maria Martino

Joan Martorell i Montells
Bernard� Martorell i Puig (*)
Ignasi Mas i Morell (*)
Josep Masd�u i Puigdemasa
Rafael Mass�
Joan Maym� i Cabanellas
Eduard Mercader i Sacanella
Antoni Mill�s i Figuerola 
Gaiet� Miret i Ravent�s

Pau Mongui� i Segura
Francesc de Paula Morera i Gatell
Llu�s Muncunill i Parellada
Enric Nieto 
Ignasi Oms

Melcior de Palau i Sim�n
Bonaventura Pall�s i Viv�
Miquel Pascual i Tintorer 
Bernat Pejoan

Josep P�rez i Terraza
Josep Maria Pericas
Enric Pi (Ma�tre d'oeuvres) 
L. Planas i Calvet

Josep Plantada i Artigas
Joan B. Pons i Trabal 
Joaquim Porqueres

Isidre Puig i Boada
Josep Maria Pujol i de Barberi
Josep Pujol i Brull
Isidre Revent�s i Amiguet  (Ma�tre d'oeuvres)
Demetri Ribas
Ramon Ribera i Rodr�guez
Ramon Maria Riudor i Capella
Francesc Roca i Sim�
Francesc Rogent i Pedrosa
Ferran Romeu i Ribot
Antoni Rovira i Rabassa
Antoni Rovira i Trias
Adolf Ruiz i Casamitjana 
J. Sala i Comas

Emili Sala i Cort�s
Pau Salvat i Espasa
Manuel Sayrach i Carreras
Salvador Sell�s
Antoni Serra i Pujals
Antoni Serrallach
Alexandre Soler i March
Salvador Soteras i Taberner 
Jaume Suny� i Juncosa

Jaume Torres i Grau 
Miquel Utrillo i Morlius (Ing�nieur)
 
Josep Vilaseca i Casanovas
Francesc de Paula del Villar i Carmona
Ramon Vinyals i Guitart (Ma�tre d'oeuvres)

Melcior Vinyals i Mu�oz
Joan Vinyals i Sol� (Ma�tre d'oeuvres)

Salvador Vinyals i Sabat�
Ramon Vinyolas i Llosas