Modernisme a
CALDES DE MALAVELLA
[English]
[Fran�ais]
[Castellano] |
|
|
� Edificis:
Balneari Prats
El Casal
Balneari Vichy Catalan
Casa Perxachs
Casa Quintana
Vil�la Rosario o Casa dels Alemanys
Casa de l'Av. Dr. Furest, 16
Casa Bell Estar
Casa Carrer Pla i Deniel, 15
Casa Carrer Pla i Deniel, 16
Casa Estap� o Casa Rosa
Casa Manegat
Casa Mas i Ros
Casa Matheu
Casa Motll�
Casa Pla i Deniel
Casa de les Punxes
Torre dels Cavalls
�
Passejant
a trav�s del Modernisme a
Caldes de
Malavella
�
Informaci�
general sobre Caldes de Malavella
�
Links a altres webs sobre Modernisme
a Caldes
de Malavella
�
Altres poblacions amb interessants obres
Modernistes
|
|
Constru�t l�any 1900, el projecte s�atribueix a l�arquitecte Eusebi Bona
i Puig.
L�any 1912 va ser reformat, considerablement ampliat
i es va afegir la monumental porta d�entrada.
Edifici de planta baixa i pis, un dels m�s caracter�stics del centre
urb� de la poblaci�. Presenta una fa�ana molt decorada amb obertures
flanquejades per pilastres, d�arc pla a la planta baixa i d�arc escarser
al pis. La porta que dona entrada als jardins i a les instal�lacions del
balneari, d�arc carpanell rebaixat, est� rematat per un front� i una
antefixa.
L'interior conserva nombrosos detalls i mobles
modernistes.
Es de destacar la conservaci� dels salons i la decoraci� interior.
Veure fotos a
http://www.balneariprats.com
|
|
Edifici d�una sola planta projectat i constru�t
als anys 20 del segle XX, per l�arquitecte Isidre Bosch i Bataller, autor de nombrosos edificis
de variada tipologia (Veure F�brica Brillas i Pagans
a Celr�) d�est�tica modernista dintre de l��mbit giron�.
Encara que aquest edifici presenta un aspecte poc adient amb les
caracter�stiques del modernisme, no es pot deixar passar per alt
l�exist�ncia d�alguns elements t�pics d�aquest estil com son per una banda el
curi�s escut de Catalunya a sobre de l�entrada
principal i per una altra l�element commemoratiu en forma de fulla de
pergam� esculpit en pedra a l�angle de les dues fa�anes.
Constru�t inicialment com escola, actualment acull la Biblioteca Municipal
de la poblaci� i presenta a l�entrada un magn�fic quadre de gran format,
retrat de Pla i Deniel benefactor de la vila.
L�edifici t� un exterior recentment restaurat i l'interior adaptat a les
seves actuals funcions, per� sense un inter�s arquitect�nic especial. |
|
�s la construcci� modernista m�s important de la poblaci�.
Balneari amb instal�lacions termals d�estil neomoz�rab-modernista
� l�exterior, comen�at a construir l�any 1898, segons projecte de
l�arquitecte Gaiet� Buigues i Monrav�.
L�estructura de l�edifici est� configurada al voltant de dos eixos en
angle recte amb unitat d�estil, per� amb difer�ncies sensibles.
La fa�ana orientada al sud presenta torres quadrades als extrems i al
centre dues torres m�s que emmarquen un cos central que a la base t� una
gran porta d�entrada emmarcada per un gran arc el�l�ptic, de forma molt
t�pica del modernisme.
El cos de l�edifici, est� cobert amb teulada de teula �rab, estant les
torres acabades amb pinacles i falsos merlets triangulars als extrems i
balustrades i pinacles en las dues torres centrals. Totes les obertures
de la planta baixa i el primer pis s�n en arc de ferradura.
En els llocs a on hi ha una tercera planta com al cos central i torres,
les finestres son lleugerament esglaonades.
A l�altra fa�ana hi ha una
galeria coberta amb obertures tamb� en forma d�arc de ferradura, que en
conjunt donen a l�edifici
un aire orientalitzant.
A la fa�ana de llevant hi ha un sal� d�estil neocl�ssic, avui
reconvertit en sales de convencions.
L�entorn de l�edifici est� enjardinat amb gran zones d�arbres d�ombra
que donen al conjunt un aire cl�ssic i reposat.
L�edifici est� en unes condicions de conservaci� acceptables, per� l�activitat balne�ria s�ha traslladat essencialment a un nou edifici m�s modern a
la part posterior del conjunt. Malgrat tot mant� una dignitat que ens
permet pensar que en la seva �poca de construcci� el seu aspecte devia ser espectacular.
Aquest edifici era nom�s una part del conjunt dissenyat
per Buigues i Monrav� per a el balneari. El conjunt de les antigues
edificacions era realment impressionant Existeixen diversos testimonis
gr�fics d�aquesta magnific�ncia, que potser podrem mostrar m�s endavant.
|
|
Casa unifamiliar de principis
del segle XX, atribu�da al mestre d�obres Josep Deulofeu i Floriach,
que manifesta signes d�evoluci� des d�un estil b�sicament ecl�ctic, cap al
modernisme.
Alguns elements decoratius de factura neog�tica com els marcs de
les obertures i les balustrades del terrat, la pres�ncia de s�mbols com
petits escuts amb les quatre barres son els que permeten atribuir un cert car�cter
modernista a
la construcci�. A m�s de les balustrades, un front� esglaonat al centre de
cada fa�ana corona el conjunt.
Es troba en un estat que requereix una restauraci�.
Nom�s es pot veure l�exterior
|
|
Edifici projectat pel mestre d�obres Josep Deulofeu i Floriach, encara
que tamb� atribu�t a Pere Quintana i Barrera, constru�t
l�any 1921.
Es una casa d�important factura que fa cantonada i t� tres cossos (la
cantonada i un lateral a cada carrer que son sim�trics).
La planta baixa modificada recentment, ha perdut alguns dels seus
elements decoratius m�s interessants.
La planta primera t� una petita tribuna
hexagonal coberta per una c�pula de cer�mica vidriada de color verd amb
conjunts de tres finestres de balconada d�arc rampant contraposat a cada
banda, amb baranes centrals de ferro forjat. Les finestres estan
separades per columnetes. El cos central es remata amb un terrat a la
catalana amb balconets i antefixes alternats.
La planta segona repeteix el dibuix de la primera excepte pel que fa a
la tribuna.
Les finestres dels cossos laterals, quatre a cada banda i pis, s�n tamb� d�arc rampant
contraposat.
Totes les obertures s�n voltades de plafons de
pedra artificial que li donen una extraordin�ria qualitat.
|
|
Habitatge unifamiliar
a�llada, de planta rectangular i voltada de jard�, projectada per Ramon
Vinyals i Guitart (planta baixa) i Joan Vinyals i Sol� (pis), es va
construir entre 1914 i 1928.
Fa�ana principal sim�trica, amb porta principal en arc �rab fistonat,
amb columnes d�alabastre a mena de brancals i capitells �rabs. Sobre
l�arc hi ha un arabesc i decoraci� floral en cer�mica. Es troba
flanquejada per finestres geminades cobertes amb un arc de ferradura i
amb un mainell (columneta d�estil �rab califal), als extrems laterals
unes altres finestres simples del mateix estil.
Al pis hi ha una finestra central de tres obertures, amb dos mainells en
arc �rab, i finestres laterals tamb� d�estil �rab.
La casa t� una coberta de teula �rab a quatre vessants amb r�fec.
Al costat dret hi ha una torreta culminada amb petits merlets que
sobresurt de la teulada. Aquesta torreta havia estat inicialment
rematada per una c�pula �rab.
La casa s�anomena tamb� Torre dels Alemanys, perqu� el seu propietari
inicial fou l�alemany Otto Streitberger.
�nicament els exteriors tenen un inter�s arquitect�nic
i son visitables.
|
|
Casa situada en un entorn urb�
amb altres construccions d�estil modernista.
Consta de tres plantes, de les quals nom�s dues pertanyen a l�edificaci�
inicial essent la tercera una remonta recent, per� realitzada amb una certa
eleg�ncia que no trenca amb l�est�tica original.
La fa�ana d�una interessant asimetria, presenta en un dels seus extrems una
porta amb arc apuntat que trenca completament amb l�aspecte de la resta
d�obertures rectangulars que estan decorades en la seva part superior amb
motius florals molt esquem�tics que son els �nics elements que es podrien
qualificar de modernistes de l�edificaci�. La soluci� de pintura aplicada a la fa�ana
real�a la vistositat d�aquests elements.
Casa particular, nom�s
visible exteriorment.
|
|
Edifici de finals del
segle XIX - principis del XX.
Es una construcci� de planta baixa, un pis i golfes, amb jard� interior.
El conjunt de l�edifici presenta variacions d�estil que a les dues
plantes inferiors es m�s pr�xim al eclecticisme, encara que la porta
principal �s
d�arc pla arronyonat i decorat amb impostes en forma de m�nsules
modernistes.
Les golfes i el coronament del
terrat, amb balustrades decorades amb ma� vist que imiten trossos de
cornisa que alternen amb uns elements decorats en forma d�antefixes, t�
un aire molt m�s clarament inclinat cap al
modernisme.
Les finestres s�n d�arc molt rebaixat, amb ampits decorats amb falses
columnes.
Sobre la porta principal hi ha un balc� de planta trilobulada, sostingut
per dues cartel�les emmotllades suggerint un capitell.
Lluernes rodones a les golfes, just a sota de les mencionades antefixes,
tamb� decorades amb formes modernistes.
Nom�s es pot veure
l�exterior.
|
|
Petita casa amb nom�s una planta baixa,
constru�da a principis del segle XX, que presenta una fa�ana totalment
sim�trica, amb tres obertures separades per falses columnes que culminen en
petits pinacles decorats amb motius florals en relleu. La porta al centre i
dues finestres amb petites balustrades una a cada banda, estan rematades per
petites cornises decorades. Per sobre hi trobem les petites obertures de
ventilaci� del fals sostre acabant a la coronaci� amb petits frontons
triangulars a l�al�ada dels pinacles que culminen les columnes. Aquests
frontons estan rematats amb un petit ornament de pedra similar als pinacles,
per� molt m�s petits. Aquests adornaments no es corresponen amb els que tenia la
casa abans de la seva restauraci�, que eren m�s grans i d�un dibuix diferent.
La casa es certament d�una notable originalitat i ha estat recentment
restaurada.
Nom�s es pot veure l�exterior. |
|
Casa entre mitgeres de tres plantes
amb obertures d�arc rebaixat, constru�da a principis del segle XX.
A la planta baixa hi ha una porta que culmina en un arc m�s decorat que la
resta de les obertures del mateix nivell, una
finestra d�arc senzill i al centre una claraboia en forma de petita
finestra.
A la segona planta una balconada de ferro forjat sostinguda per tres
m�nsules esglaonades recorre la fa�ana quasi b� de banda a banda. Les dues
obertures d�aquest nivell estan decorades amb trencaig�es en forma de
garlandes.
A la planta superior hi ha una elegant galeria de cinc arcs separats per
columnetes, protegida per un r�fec.
La casa est� ben conservada.
Nom�s es possible visitar-ne la
part exterior |
|
Aquesta casa de
principis del segle XX, mostra
dos cossos ben diferenciats, un d�estil m�s pr�xim a l�eclecticisme (el
primer pla de la fotografia superior) amb interessant decoraci� cer�mica i un altre d�estil
m�s clarament
modernista (al fons de la
fotografia).
Aquesta part de la construcci� t� una porta marcadament modernista en
forma d�as de pic. La resta de la construcci�, com
tots els elements del pis i la coronaci� amb falsos merlets esglaonats,
tamb� manifesten una forta influ�ncia modernista.
La decoraci� es completa amb elements cer�mics i una barana ventruda de ferro
forjat com a protecci� de la finestra geminada del primer pis.
L�altra cos de l�edifici de factura m�s pr�xima a
l�eclecticisme, presenta malgrat tot, una abundant decoraci� cer�mica,
especialment en els emmarcaments de les finestres del primer pis i sobretot
en la cornisa i falsos merlets de la torre que sobrepassa el terrat, el que
tamb� representa un acostament a l�est�tica modernista.
A l'interior hi han
diverses dependencies municipals entre les que trobem a la planta baixa
un Casal d�avis amb una sala annexa en que s�exposa el quadre d'Antoni
Utrillo "Els banys" (pintura de gran format,
al�leg�rica d�unes termes romanes).
A la planta superior i entre altres dependencies amb funcions diverses
es troba la sala de Sessions de l'Ajuntament.
Totes aquestes
dependencies municipals estan obertes al p�blic.
|
|
Casa a�llada situada dintre del
centre urb�, rodejada d�un frond�s jard� i constru�da a principis del segle
XX, amb un marcat car�cter
neomoz�rab-modernista,
tant del gust d�aquella �poca.
Presenta diferents cossos d�edificaci� i consta de dues plantes amb rica
decoraci� exterior i abundant utilitzaci� de la cer�mica.
Les obertures presenten el t�pic dibuix de l�arquitectura arabitzant, amb
arcs de ferradura ornamentats i llinda emmarcada amb rajoles decorades amb
motius geom�trics i amb predominan�a del color blau.
El coronament varia segons el cos d�edifici entre la teulada �rab i la torre
amb falsos merlets esglaonats.
La casa es troba en un acceptable estat de conservaci�. Malauradament les
altes parets de la tanca i els arbres del jard� impedeixen una visi� de tota
la casa, que t� una personalitat indiscutible.
|
|
Casa de
t�pic estil modernista amb fa�ana
d�angle que dona a dos carrers.
A l�angle de les dues fa�anes, hi trobem a la planta superior una petita
tribuna hexagonal amb finestres esglaonades que culmina en falsos
merlets tamb� esglaonats combinant el seu dibuix amb la decoraci� que
corona un front� triangular d�estil n�rdic resolt amb notable eleg�ncia.
Els dos balcons de la planta superior, tenen baranes de ferro forjat,
aix� com tamb� la part inferior de les finestres de la planta baixa.
La porta d�entrada d�un dibuix modernista molt senzill, combina amb la
decoraci� de les finestres del mateix nivell.
Nom�s es pot veure
l�exterior.
|
|
Casa de tres plantes entre
mitgeres amb fa�ana de car�cter
neog�tic, molt com� dintre del modernisme.
La fa�ana presenta una notable asimetria amb les obertures m�s grans
situades a la dreta. A la planta baixa hi ha una porta i
una finestra geminada amb arcs apuntats de ma� vist.
A la segona planta, dues finestres de pedra, la de la dreta de mig punt i
l�altre conopial.
A la
tercera planta, les finestres de pedra amb impostes s�n molt m�s petites. Un r�fec tradicional corona la fa�ana.
La casa est� en bon estat estructural, per� li vindria molt b� una
restauraci�.
Nom�s es pot
visitar l�exterior. |
|
Senzilla casa fent
cantonada de dues plantes amb elements
modernistes.
A la planta baixa les obertures quadrades tenen a sobre falsos arcs
carpanells rebaixats
com a element decoratiu.
Exteriorment, la planta superior est� separada de la inferior per una
cornisa. El coronament de l�edifici est� fet amb frontons semicirculars m�s alt el del
centre a un carrer i per frontons semicirculars als laterals i un front� triangular
central a la fa�ana que
dona a l�altre carrer.
L'interior t� alguns
interessants elements decoratius, per� no es pot visitar.
|
|
L�edifici
principal es un casal a�llat de planta quadrada d�estil neocl�ssic que
data del segle XIX. Aquest no es doncs l�edifici al que prestem la
nostra atenci�.
Els edificis que ens interessen pel seu estil, es un conjunt de petites
construccions
annexes de principis del segle XX, que
dona al carrer Mare de D�u del Carme. Aquest conjunt
va ser projectat com a depend�ncies (garatge,
magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, s�n dos o segons com es
miri tres cossos adossats.
El primer �s un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular,
voltat d�un s�col de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser
rematat amb ma� vist i trencaig�es superior i una finestra geminada al
pis, emmarcada en ma� vist en arc pla. A les fa�anes laterals hi ha tres
finestres per pis, emmarcades en ma� fent un arc triangular. Les de la
planta superior s�n iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta
�s a quatre vessants.
El segon edifici es com una llarga galeria que nom�s t� una planta baixa
i terrat a la catalana, amb cinc obertures a
cada fa�ana (tres m�s grans i dues de petites alternades) emmarcades en ma� vist, i una potent cornisa sobre la qual
hi ha la barana del terrat.
Al final d�aquest segon edifici, s�al�a una petita torre de
caracter�stiques constructives semblants a la resta del conjunt,
rematada amb una barana i un pinacle met�l�lics.
A m�s trobem una interessant glorieta
dins del gran jard� de la finca. Aquesta glorieta
de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, t� un cos
sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un
gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura
met�l�lica.
Tota l�edificaci� presenta elements d�estil
modernista com les formes de finestres, la coronaci� i especialment la
torre que ens recorda una de les que Puig i
Cadafalch va construir per a la
F�brica Casaramona al carrer Lleida de Barcelona.
Nom�s es pot veure des de l�exterior.
|
|
Aquesta casa,
constru�da l�any 1949,
hom�nima de la de Barcelona
(projectada per Puig i Cadafalch), no t� res a veure amb aquella, tant
per la seva aparen�a, com evidentment per la seva grand�ria. Es
l��ltim edifici d�estil Modernista constru�t a
Caldes de Malavella.
Casa unifamiliar molt petita per� d�espectacular decoraci� exterior
totalment sim�trica.
Els arcs de porta i finestres son de mig punt y el coronament alterna
columnetes coronades per pinacles alternant amb antefixes arrodonides,
sostingudes per columnetes d�riques, a
la part superior.
Es una t�pica construcci� del per�ode d�eclosi� de l�activitat balne�ria,
constru�da per llogar als estiuejants.
L�estat de conservaci� es bo.
Nom�s es pot veure
l�exterior.
|
|
Torre unifamiliar a�llada voltada de
jard� amb planta baixa i golfes, constru�da l�any 1925 i recentment
restaurada.
Les obertures de la planta s�n rectangulars, amb un trencaaig�es en arc
conopial, excepte la porta d�entrada trilobulada amb una finestra m�s petita
a cada banda, mentre que les golfes presenten una forn�cula bessona al
centre i grups de tres finestres espitlleres en arc de mig punt als
laterals.
La fa�ana posterior de l�edifici t� una petita marquesina a dos vessants.
Tractant-se
d�una casa particular, nom�s es pot veure des de l�exterior. |
Agra�m la col�laboraci� de Josep
M� Casas (T�cnic de Cultura de l'Ajuntament de Caldes de Malavella) i de
Josep Badia i Graells en l�elaboraci� d�aquesta pagina.
|