Constru�t l�any 1900, el projecte s�atribueix a l�arquitecte Eusebi Bona i Puig.
L�any 1912 va ser reformat, considerablement ampliat i es va afegir la monumental porta d�entrada.
Edifici de planta baixa i pis, un dels m�s caracter�stics del centre urb� de la poblaci�. Presenta una fa�ana molt decorada amb obertures flanquejades per pilastres, d�arc pla a la planta baixa i d�arc escarser al pis. La porta que dona entrada als jardins i a les instal�lacions del balneari, d�arc carpanell rebaixat, est� rematat per un front� i una antefixa.
L'interior conserva nombrosos detalls i mobles modernistes.
Es de destacar la conservaci� dels salons i la decoraci� interior.

Veure fotos a http://www.balneariprats.com

�s la construcci� modernista m�s important de la poblaci�.
Balneari amb instal�lacions termals d�estil neomoz�rab-modernista � l�exterior, comen�at a construir l�any 1898, segons projecte de l�arquitecte Gaiet� Buigues i Monrav�.
L�estructura de l�edifici est� configurada al voltant de dos eixos en angle recte amb unitat d�estil, per� amb difer�ncies sensibles.
La fa�ana orientada al sud presenta torres quadrades als extrems i al centre dues torres m�s que emmarquen un cos central que a la base t� una gran porta d�entrada emmarcada per un gran arc el�l�ptic, de forma molt t�pica del modernisme.
El cos de l�edifici, est� cobert amb teulada de teula �rab, estant les torres acabades amb pinacles i falsos merlets triangulars als extrems i balustrades i pinacles en las dues torres centrals. Totes les obertures de la planta baixa i el primer pis s�n en arc de ferradura.
En els llocs a on hi ha una tercera planta com al cos central i torres, les finestres son lleugerament esglaonades.
A l�altra fa�ana hi ha una galeria coberta amb obertures tamb� en forma d�arc de ferradura, que en conjunt donen a l�edifici un aire orientalitzant.
A la fa�ana de llevant hi ha un sal� d�estil neocl�ssic, avui reconvertit en sales de convencions.
L�entorn de l�edifici est� enjardinat amb gran zones d�arbres d�ombra que donen al conjunt un aire cl�ssic i reposat.
L�edifici est� en unes condicions de conservaci� acceptables, per� l�activitat balne�ria s�ha traslladat essencialment a un nou edifici m�s modern a la part posterior del conjunt. Malgrat tot mant� una dignitat que ens permet pensar que en la seva �poca de construcci� el seu aspecte devia ser espectacular.  

Aquest edifici era nom�s una part del conjunt dissenyat per Buigues i Monrav� per a el balneari. El conjunt de les antigues edificacions era realment impressionant Existeixen diversos testimonis gr�fics d�aquesta magnific�ncia, que potser podrem mostrar m�s endavant.

Edifici projectat pel mestre d�obres Josep Deulofeu i Floriach, encara que tamb� atribu�t a Pere Quintana i Barrera, constru�t l�any 1921.
Es una casa d�important factura que fa cantonada i t� tres cossos (la cantonada i un lateral a cada carrer que son sim�trics).
La planta baixa modificada recentment, ha perdut alguns dels seus elements decoratius m�s interessants.
La planta primera t� una petita tribuna  hexagonal coberta per una c�pula de cer�mica vidriada de color verd amb conjunts de tres finestres de balconada d�arc rampant contraposat a cada banda, amb baranes centrals de ferro forjat. Les finestres estan separades per columnetes. El cos central es remata amb un terrat a la catalana  amb balconets i antefixes alternats.
La planta segona repeteix el dibuix de la primera excepte pel que fa a la tribuna. Les finestres dels cossos laterals, quatre a cada banda i pis, s�n tamb� d�arc rampant contraposat.
Totes les obertures s�n voltades de plafons de pedra artificial que li donen una extraordin�ria qualitat.

Edifici de finals del segle XIX - principis del XX.
Es una construcci� de planta baixa, un pis i golfes, amb jard� interior.
El conjunt de l�edifici presenta variacions d�estil que a les dues plantes inferiors es m�s pr�xim al eclecticisme, encara que la porta principal �s d�arc pla arronyonat i decorat amb impostes en forma de m�nsules modernistes.
Les golfes i el coronament del terrat, amb balustrades decorades amb ma� vist que imiten trossos de cornisa que alternen amb uns elements decorats en forma d�antefixes, t� un aire molt m�s clarament inclinat cap al modernisme. 
Les finestres s�n d�arc molt rebaixat, amb ampits decorats amb falses columnes.
Sobre la porta principal hi ha un balc� de planta trilobulada, sostingut per dues cartel�les emmotllades suggerint un capitell.
Lluernes rodones a les golfes, just a sota de les mencionades antefixes, tamb� decorades amb formes modernistes.

Nom�s es pot veure l�exterior.

Aquesta casa de principis del segle XX, mostra dos cossos ben diferenciats, un d�estil m�s pr�xim a l�eclecticisme (el primer pla de la fotografia superior) amb interessant decoraci� cer�mica i un altre d�estil m�s clarament modernista (al fons de la fotografia).
Aquesta part de la construcci� t� una porta marcadament modernista en forma d�as de pic. La resta de la construcci�, com tots els elements del pis i la coronaci� amb falsos merlets esglaonats, tamb� manifesten una forta influ�ncia modernista.
La decoraci� es completa amb elements cer�mics i una barana ventruda de ferro forjat com a protecci� de la finestra geminada del primer pis.

L�altra cos de l�edifici de factura m�s pr�xima a l�eclecticisme, presenta malgrat tot, una abundant decoraci� cer�mica, especialment en els emmarcaments de les finestres del primer pis i sobretot en la cornisa i falsos merlets de la torre que sobrepassa el terrat, el que tamb� representa un acostament a l�est�tica modernista.

A l'interior hi han diverses dependencies municipals entre les que trobem a la planta baixa un Casal d�avis amb una sala annexa en que s�exposa el quadre d'Antoni Utrillo "Els banys" (pintura de gran format, al�leg�rica d�unes termes romanes).
A la planta superior i entre altres dependencies amb funcions diverses es troba la sala de Sessions de l'Ajuntament.

Totes aquestes dependencies municipals estan obertes al p�blic.

Casa de t�pic estil modernista amb fa�ana d�angle que dona a dos carrers.
A l�angle de les dues fa�anes, hi trobem a la planta superior una petita tribuna hexagonal amb finestres esglaonades que culmina en falsos merlets tamb� esglaonats combinant el seu dibuix amb la decoraci� que corona un front� triangular d�estil n�rdic resolt amb notable eleg�ncia.
Els dos balcons de la planta superior, tenen baranes de ferro forjat, aix� com tamb� la part inferior de les finestres de la planta baixa.
La porta d�entrada d�un dibuix modernista molt senzill, combina amb la decoraci� de les finestres del mateix nivell.

Nom�s es pot veure l�exterior.

Senzilla casa fent cantonada de dues plantes amb elements modernistes.
A la planta baixa les obertures quadrades tenen a sobre falsos arcs carpanells rebaixats com a element decoratiu.
Exteriorment, la planta superior est� separada de la inferior per una cornisa. El coronament de l�edifici est� fet amb frontons semicirculars m�s alt el del centre a un carrer i per frontons semicirculars als laterals i un front� triangular central a la fa�ana que dona a l�altre carrer.

L'interior t� alguns interessants elements decoratius, per� no es pot visitar.

L�edifici principal es un casal a�llat de planta quadrada d�estil neocl�ssic que data del segle  XIX. Aquest no es doncs l�edifici al que prestem la nostra atenci�.
Els edificis que ens interessen pel seu estil, es un conjunt de petites construccions annexes de principis del segle XX, que dona al carrer Mare de D�u del Carme. Aquest conjunt va ser projectat com a depend�ncies (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, s�n dos o segons com es miri tres cossos adossats.
El primer �s un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d�un s�col de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb ma� vist i trencaig�es superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en ma� vist en arc pla. A les fa�anes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en ma� fent un arc triangular. Les de la planta superior s�n iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta �s a quatre vessants.
El segon edifici es com una llarga galeria que nom�s t� una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada fa�ana (tres m�s grans i dues de petites alternades) emmarcades en ma� vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat.
Al final d�aquest segon edifici, s�al�a una petita torre de caracter�stiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle met�l�lics.
A m�s trobem una interessant glorieta dins del gran jard� de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, t� un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura met�l�lica.
Tota l�edificaci� presenta elements d�estil modernista com les formes de finestres, la coronaci� i especialment la torre que ens recorda una de les que Puig i Cadafalch va construir per a la F�brica Casaramona al carrer Lleida de Barcelona.

Nom�s es pot veure des de l�exterior.

Aquesta casa, constru�da l�any 1949, hom�nima de la de Barcelona (projectada per Puig i Cadafalch), no t� res a veure amb aquella, tant per la seva aparen�a, com evidentment per la seva grand�ria. Es l��ltim edifici d�estil Modernista constru�t a Caldes de Malavella.
Casa unifamiliar molt petita per� d�espectacular decoraci� exterior totalment sim�trica.
Els arcs de porta i finestres son de mig punt y el coronament alterna columnetes coronades per pinacles alternant amb antefixes arrodonides, sostingudes per columnetes d�riques, a la part superior.
Es una t�pica construcci� del per�ode d�eclosi� de l�activitat balne�ria, constru�da per llogar als estiuejants.