|
Vistes
generals de la casa i la masoveria
|
|
Dades
pr�ctiques:
Adre�a: Carrer
Sant Esteve, 7 (Riera Gavarra)
Canet de Mar
(Maresme)
Inter�s:
xxxxx
(Qualificaci� 2 sobre 5)
Estat de conservaci�: Exteriorment:
Correcte. Interiorment: Adaptat a
les seves actuals funcions com a depend�ncies municipals
Visites:
La casa �s avui propietat municipal, l'exterior - que es la
part m�s interessant - es pot
visitar lliurament. L'interior, amb algunes restes de la decoraci�
modernista original, es pot visitar amb pr�via autoritzaci�.
Informaci�: Tel�fon +34 93 795 46 25 |
|
|
Hist�ria:
El primer propietari i promotor de la construcci� de la
casa va ser Josep Busquets i Llin�s un ric "indiano", financer i
primer
propietari rural de Canet que havia tornat al seu poble natal despr�s
d'haver fet una important fortuna a Cuba. No va arribar a poder acabar
el seu projecte, cosa que va fer el seu fill Ramir Busquets i Codina que
tamb� era fabricant de g�neres de punt.
La finca, que tamb� rebia el nom de La Xuma, en els seus temps d'esplendor
servia de
residencia de la fam�lia propiet�ria i a la vegada centre de gesti� de terres d'explotaci�
de conreus com el ra�m, la garrofa, l'ametlla, a m�s de disposar d'un
celler molt interessant.
La casa i en especial la zona del jard� denominada el Pla de les
Fonts - a causa de les diverses fonts ornamentals que el seu propietari hi
havia fet construir - eren el marc de grans festes a les que
assistia la millor societat de l'�poca. La cadena de televisi� TV-3 -
Televisi� de Catalunya - ens
en ha ofert, no fa massa temps, un notable reportatge que permetia
imaginar-ho.
La
casa:
Magn�fic edifici constru�t l�any 1910,
posteriorment reformat l'any 1925, tot en el m�s pur estil
modernista catal�. La masoveria es va fer el 1920, ja dins un estil m�s
proper al Noucentisme. El projecte va ser encarregat a l�arquitecte Eduard
Ferr�s i Puig, en aquella �poca arquitecte municipal de Canet de Mar. El
mateix arquitecte es va encarregar tamb� de la reforma realitzada el 1925 i que va
incloure una nova entrada principal amb l'escala a la planta superior,
la redistribuci� de les estances, una renovaci� de la decoraci� amb
esgrafiats i estucats, les instal�lacions el�ctriques i el mobiliari que
va realitzar Casas i Bard�s de Barcelona. La reforma va incloure
l'edificaci� d'un magatzem, celler i cavallerisses.
L'edifici amb una planta baixa i dos pisos pel davant i d'un sol pis pel
darrera - per adaptar-se al terreny -, �s un dels m�s caracter�stics de la poblaci�. Presenta una fa�ana
molt decorada, amb t�piques obertures modernistes decorades parcialment
amb cer�mica. Malgrat tot, les parets exteriors son normalment llises,
trobant-se, doncs molt atenuat el caracter�stic horror vacui del
Modernisme.
A m�s de les finestres amb diverses formes modernistes,
s�n molt originals els diferents r�fecs que les variades disposicions de
les teulades van permetre construir. El dibuix �s diferent en les l�nies
rectes que en els frontons, donant un aspecte molt �gil al
coronament de la casa.
El balc� que recorre quasi tot el primer pis de la fa�ana anterior, amb
barana de ferro forjat, est� recolzat sobre nombrosos suports met�l�lics
de forma molt peculiar dintre del Modernisme.
 |
 |
 |
| |
|
|
 |
 |
 |
| |
|
|
 |
 |
 |
|
L'interior:
L'interior est� ocupat per diverses depend�ncies municipals
i adaptat a les seves necessitats. Hi
queden, malgrat tot, bastants detalls decoratius de la seva primera i
segona �poca.
Entrant per la porta principal, trobem un vest�bul de
generoses dimensions amb un terra cer�mic decorat. A dreta i
esquerra, les entrades a varies depend�ncies i al front una
magn�fica escala de planta quadrada que ens porta al pis
superior. En aquest nivell cal destacar el gran aplic
d'il�luminaci� de l'escala, novament el terra cer�mic d'un
dibuix diferent al de la planta baixa i la senzilla
decoraci� de les parets. Aqu� com ja hem dit de l'exterior,
es perd el t�pic "horror vacui" del Modernisme.
Els trets decoratius espectaculars del Modernisme nom�s es
recuperen en la decoraci� vertical de la torre principal amb
utilitzaci� abundant del coup de fouet i altres recursos
de l'Art Nouveau. En la resta de l'interior de la casa no s'hi han
conservat elements decoratius modernistes a part de les
greques. Aquestes adornen l'entrega de les parets als sostres de
les depend�ncies que presenten un dibuix diferent a cada
habitaci�. Cal tamb� observar
altres detalls decoratius, particularment alguns mobles com un interessant armari
modernista i un mirall del mateix estil.
El jard� i el Pla de les Fonts:
La casa tenia
un magn�fic jard� de tipus vien�s que la rodejava completament.
Pel davant era pla i
tenia una gran extensi� que s'anomenava
el Pla de les Fonts, perqu� agrupava diversos sortidors
d'aigua. Aquest espai, que actualment ocupa un barri
residencial, era freq�entment utilitzat en festes que els
propietaris oferien a les seves amistats. D'aix� en queden
diversos documents gr�fics.
Malauradament cap als anys 90 del segle passat, la
construcci� d'una urbanitzaci� va fer m�s gran la
separaci� - inicialment constitu�da nom�s per una riera -
de
la part del jard� m�s proper a la casa del Pla de les Fonts.
La part del jard� que d�na al darrera de la casa s'esglaona
seguint el pendent de la muntanya fins a acabar en una tanca, no
gaire lluny
de l'enorme dip�sit elevat d'aigua que cobria les
necessitats de la casa. El dip�sit queda actualment amagat
per un grup d'arbres que impedeix contemplar la seva
magn�fica decoraci� modernista, si no es acostant-s'hi
per zones de dif�cil acc�s. |
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
 |
| |
|
|
 |
|
|
| |
|
|
|
