Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

Pl�nol publicat amb autoritzaci� de Papyrusdisseny.com
 

Canet de Mar �s un municipi de la comarca del Maresme, situat sobre la costa a uns 40 qm al nord-est de Barcelona.
De gran tradici� marinera i tur�stica, �s un important centre cultural per les seves esgl�sies de Sant Pere (segle XVI), de la Mare de D�u de la Miseric�rdia (d'estil neog�tic - segle XIX), i el seu extens patrimoni modernista. En els �ltims anys, la poblaci� ha augmentat considerablement, sobretot arran de l'impacte econ�mic del turisme. Altres activitats econ�miques es basen en la industria i els serveis.
Te una extensi� de 5,56 Qm² i una poblaci� de 13.620 habitants (2004).

Denominaci�:
El seu nom, Canet (del llat� cannetum) significa lloc de canyes. Altres opinions suposen el nom procedent de "ca" gos.

Situaci� f�sica:
La vila est� situada a la costa catalana, comarca del Maresme entre les poblacions d'Arenys de Mar i Sant Pol, no lluny tamb� de la capital comarcal Matar�, en una area de gran riquesa paisatg�stica, tur�stica i cultural. A la costa, una magnifica platja de dos quilometres i mig de llarg permet realitzar tot tipus d'esports mar�tims. Ben a prop el port i Club N�utic d'Arenys de Mar ofereix tot tipus d'instal�lacions per a embarcacions esportives.
Les coordenades de situaci� son: Latitud 41�35'28"Nord  Longitud 2�34'58"Est.

Hist�ria: 
Els primers assentaments humans coneguts a Canet de Mar s�n molt antics. Els primers vestigis estan datats entre els segles IV i I a.C. Aquestes restes s�n de pobles Ib�rics que van triar indrets elevats per instal�lar-se i desenvolupar les seves activitats agr�coles a les afores del nucli primitiu, a la vegada que es protegien d'atacs exteriors.
L'arribada dels romans a Emp�ries, l'any 218 a C., va ser el principi d'una llarga colonitzaci� que va fer desapar�ixer la cultura ib�rica el primer segle de la nostra era.
La romanitzaci� es va concretar en la construcci� de villae com les de Torre Martina i la de Can Bigues, situada a on avui s'aixeca l'esgl�sia parroquial. En aquesta zona en que s'han trobat la majoria de vestigis de la pres�ncia romana, que a partir del segle III va desapareixent.
Despr�s de la caiguda de l'Imperi Rom� d'Orient i de la desfeta de la unitat pol�tica amb l'Occident, el litoral va quedar quasi b� desert i fins al segle XI no tornem a trobar refer�ncies sobre noves construccions a la zona: l'esglesiola rom�nica de Sant Feliu de Canet i la Casa forta de Canet (actualment Castell de Santa Florentina).
En aquesta �poca amb una economia b�sicament rural, el nucli central de la poblaci� es va mantenir a l'interior. Per� amb l'evoluci� cap una economia m�s basada en el mar, la poblaci� es va despla�ar cap a la costa amb els inconvenients derivats de la inseguretat que representaven els atacs pirates i corsaris que van obligar a construir nombroses construccions de guaita i defensa com la torre Maci� (segle XV) o la Torre del Mar.
Al segle XV Canet te ja 180 focs (llars) i el creixement demogr�fic continuava amb el desenvolupament de les activitats mar�times. Aix� va obligar a erigir una nova parr�quia independent de la de Sant Iscle de Vallalta, consagrada l'any 1460 i un segle m�s tard, l'any 1579, - quan la poblaci� ja comptava amb 400 habitants - es va aixecar l'actual temple parroquial.
L'any 1599 la poblaci� va rebre el privilegi de Felip III autoritzant a acabar el temple i el de Gast� de Montcada perqu� es constitu�s el primer Consell Municipal.
Al segle XVIII, l'activitat mar�tima era la m�s important al poble i encara es va desenvolupar m�s amb la promulgaci� de les c�dules de Carles III. Aquesta nova normativa donava llibertat de comer� i de tr�fic d'esclaus, una situaci� que va provocar l' aparici� de la figura del negrer.
El segle XIX va portar un declivi de l'activitat mar�tima i l'aparici� d'una important industria t�xtil. Aix�, junt amb el retorn de molts indians que havien anat a fer les Am�riques, va comportar un notable creixement de la poblaci� i la construcci� de nombroses cases, primer d'estil ecl�ctic com la Casa Llauger Roura, la Casa Busquets i d'altres. M�s tard es va imposar l'estil Modernista amb gran quantitat de cases d'arquitectes com Llu�s Dom�nech i Montaner (descendent d'una fam�lia canetenca encara que nascut a Barcelona), Josep Puig i Cadafalch, nascut a la propera ciutat de Matar� (capital de la comarca), Eduard Ferr�s i Puig i altres.
Posteriorment l'economia ha evolucionat cap al turisme i activitats de serveis que, amb la industria, s�n la base de l'activitat actual de la poblaci�.

Font: "Guia hist�rica de Canet de Mar" de Carles S�iz i Xiqu�s - Editorial Els 2 pins

Monuments, edificis i aspectes d�inter�s:
Canet de Mar t� a part de la seva bellesa natural, interessants construccions que han anat definint la seva personalitat al llarg de la hist�ria. Podem citar entre altres dintre del terme municipal:
Santuari de la Miseric�rdia, un dels monuments m�s caracter�stics de la vila.
Mercat obra de Pere Dom�nech i Roura, una mostra d'arquitectura Noucentista.
Cementiri, amb notable presencia de panteons modernistes i noucentistes.
Castell de Santa Florentina, una obra de Dom�nech i Montaner.
Esgl�sia Parroquial d'estil g�tic.
Cases edificis i elements Modernistes, veure la pagina Modernisme a Canet de Mar.

Dintre del terme municipal, per� fora del nucli urb� podem senyalar:
La Creu de Pedracastell, creu erigida l'any 1954 en substituci� de les enderrocades de Llu�s Dom�nech i Montaner i Pere Dom�nech i Roura.

Les Festes i Fires:
Octava de Corpus: Enramades
29 de Juny: Festa Major de Sant Pere

Comunicacions:
Per carretera: Des de Barcelona -47 Qm.- per l'autopista C-32 (peatge) (Sortida Canet de Mar) o per la Carretera N-II.
Des de Girona -59 Qm.- per l'autopista AP-7 (peatge) fins a Ma�anet, d�aqu� per la Carretera N-II fins a Canet de Mar o fins a Palafolls i des d'aqu� per l'autopista C-32 (peatge) fins a Canet de Mar.
Des de Perpiny�: -80 Qm.- per Autopista  A-9=E-15 (peatge) o Carretera N-9 fins a El Pert�s i d�aqu� per l�Autopista AP-7 (peatge) o Carretera N-II fins a Ma�anet, d�aqu� seguint per la Carretera N-II fins a Canet de Mar o fins a Palafolls i des d'aqu� per l'autopista C-32 (peatge) fins a Canet de Mar.
Per tren: Des de Barcelona per la L�nia de la costa fins a l�estaci� de Canet de Mar.
Per avi�: Aeroport de Barcelona i des d'aqu� per l'autopista C-32B, C-32, B20, novament C-32 (peatge) fins a Canet de Mar o per la Carretera N-II o alternativament Aeroport Girona-Costa Brava i des d�aqu� per l'autopista AP-7 (peatge) fins a Ma�anet, d�aqu� per la Carretera N-II fins a Canet de Mar o fins a Palafolls i des d'aqu� per l'autopista C-32 (peatge) fins a Canet de Mar.

  Webs d�informaci� general:
  P�gina web de l'Ajuntament 
  Informaci� de la Generalitat de Catalunya
  Informaci� de l'Institut d'Estad�stica de Catalunya

RESTAURANTS

HOTELS

C�MPINGS