[English]
[Fran�ais]
[Castellano] |
Edificis:
Antic Cinema Vinyes
Aqu�rium
Casa
Bar� (La Vin�cola)
Casa Berg�s
Casa Mag� Llorens
Casa Melcior
Casa
Xammar
Cases
Balasch
Edifici Pal�les
Escorxador
Farinera La Meta
Mercat del Pla
Caves Raimat Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran |
Passejant a trav�s del Modernisme a Lleida |
Informaci� general de Lleida |
Links
a d'altres webs sobre Modernisme a Lleida
|
Altres poblacions amb interessants obres
Modernistes
|
|
|
Aquest edifici va ser
constru�t l'any 1920 essent un
del primers cinemes de Lleida.
Es va projectar amb una barreja d�estils, entre modernista i noucentista.
Actualment l�edifici ha estat restaurat i presenta una fa�ana molt
espectacular que dona un aspecte colorista a la zona de l�Avinguda Blondel
en que es troba.
|
|
Petit edifici
modernista
constru�t per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell amb totxo vist adornat a
l�exterior amb cer�mica vidriada. Les
portes i finestres mostren la t�pica disposici� esglaonada tant freq�ent
en el modernisme.
L'interior, malauradament espatllat degut a la seva actual utilitzaci�,
encara conserva unes interessants bigues gravades.
Edifici en males condicions de conservaci�
|
*
|
Casa
Bar� (La Vin�cola)
Adre�a:
Avinguda Blondel 88, cantonada Av. Catalunya 6 i Carrer Paloma Lleida (Segri�) |
Edifici projectat per
Joan Berg�s del que es l�immoble m�s significatiu, data de l�any 1921.
Es situa en una �poca de transici�
en que els esquemes modernistes s�utilitzen de manera circumstancial.
Element �nic del modernisme a Lleida per les seves caracter�stiques
formals en els tractaments compositius de la fa�ana amb els miradors del
xamfr� i el singular tractament dels forats, tot refor�at amb la
qualitat crom�tica de l�arrebossat.
Son de remarcar els dintells ondulats i el teixit de l�arrebossat de la
fa�ana, amb esgrafiats de formes geom�triques.
Durant la seva rehabilitaci� van apar�ixer al soterrani les restes de la
antic Portal de Sant Antoni (segle XVII). Es tracta d�una de les portes
d�entrada a la ciutat que fou ampliada amb una nova muralla.
Es conegut
popularment com La Vin�cola ja que durant molts anys la seva planta baixa
fou una bodega amb aquest nom.
|
*
|
Casa
Berg�s
Adre�a:
Pla�a de la Sal, 11. Cantonada amb el Clot de les
Monges Lleida (Segri�) |
Edifici d�estil
modernista projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
Fou constru�t entre 1906 i 1910 i porta aquest nom ja que sembla que hi
va viure un dels m�s prestigiosos arquitectes lleidatans, Joan Berg�s.
Conserva una interessant representaci� arquitect�nica de balcons i
motllures molt t�pics de l�Art
Nouveau.
Un dels seus valors es la bellesa del treballat de la forja i l��s de
motius ornamentals modernistes de tipus floral i geom�tric.
Hist�ricament, fa a refer�ncia un moment cultural de gran puixan�a en
el que l�edificaci� de car�cter burg�s era tractada amb gran cura i
un cert grau d�il�lustraci�.
En un balc� de
la casa annexa, la hist�rica Llibreria Fregola, hi ha la figura de la
Verge del Pilar i el nen Jes�s. �s una reproducci� de l�any 1740, d�estil
barroc, d�una talla de fusta del segle XII, que s�il�lumina cada 12 d�octubre
per venerar a la Verge.
|
|
Edifici erigit segons
projecte de l'arquitecte Francesc
Lamolla i Morante, els primers pl�nols del qual consten a l'Ajuntament
amb data de l'any 1898. Edificat en ple modernisme tot i que el seu estil
no pot ser ben be qualificat de modernista. Destaca pel seu tractament
art�stic de la fa�ana, en la qual destaquen els forjats dels balcons,
els motius florals de pedra de la planta baixa o la tribuna envidriada.
Fou vivenda del banquer de Lleida que li dona nom encara que popularment
�s coneix com la Pedrera lleidatana per la seva quantitat i qualitat d�elements
art�stics.
Tot i que a la part mes alta de la casa es pot veure la data de 1905, en
realitat no fou bastida fins al 1907 i els primers pl�nols consten a l�Ajuntament
amb data de l�any 1898.
L�any 1998 fou
comprat per una empresa de construcci� per tal de reconvertir-lo en un
edifici de vivendes, mentre que la desaparici� del Bulevard Vict�ria
possibilit� reconvertir part dels baixos en dos modernes botigues. Les
obres van permetre recuperar la fa�ana a finals de l�any 1999 mentre
que a la tardor del 2000 l�edifici, amb 35 pisos, ja va comen�ar a ser
habitat.
Son de destacar les pintures de l'interior del portal d'acc�s.
La dilatada
hist�ria de la casa en un lloc tan c�ntric ha fet que fou seu de
entitats tant diverses com l�impremta de Joventut Republicana de Lleida,
la Creu Roja o la Organizaci�n Juvenil Espa�ola (OJE). Tamb� hi va
viure el poeta Mag� Morera i Galicia.
La seva planta baixa tingu� al 1908 una de les primeres sales de cinema
de la ciutat, el Porfoliograph, m�s conegut com el Porfolio.
La hist�ria d�aquest
edifici ha estat motiu d�un estudi de la historiadora de
T�rrega, Camila Minguell Cardenyes.
|
*
|
Casa
Melcior
Adre�a:
Avinguda de Blondel cantonada amb pla�a Sant Francesc
Lleida (Segri�) |
Immoble d'estil
modernista
projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
Data de l�any 1910.
Tractament de pell plana, balcons en volad�s i tribuna en el primer i
segon pis amb vidrieres policromades del mateix estil.
Destaca la gran riquesa crom�tica, l�estucat amb pedra, la fusteria i
la forja amb corbes modernistes.
La seva estructura interna mant� pilars de fundici�, escala de fusta i
rajola de Val�ncia.
L�edificaci� revalua la pla�a Sant Francesc contrastant amb les
altres edificacions pel seu valor crom�tic.
Els baixos han sofert modificacions per adaptacions a nous usos.
|
*
|
Edifici
modernista de l�any
1920 projectat per l�arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell.
L�edifici que tenia
dues plantes d�al�ada, fou remuntat respectuosament l�any 1950 segons
projecte de Mari� Gom�. Aquest afegit est� fet amb la sensibilitat
suficient perqu� la fa�ana tingui un aspecte unitari.
Tenen certa qualitat els detalls d�ornamentaci� del
pati interior de la planta baixa.
La porta d�entrada original - alterada ja que en un costat es va obrir
una coneguda cafeteria - donava acc�s als carruatges a un pati que s�allargava
fins gaireb� el final de la planta.
|
*
|
Edifici d�estil
modernista,
projectat per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, �s un
conjunt de tres edificis alineats i esglaonats que data de l�any
1914.
Destaquen les dues plantes amb tribuna i portals amb arrimadors de marbre
esgrafiat, escales i paviment de marbre, fusteria modernista a la porteria
i baranes, i estucats florals.
Es pot visitar quan hi ha representacions teatrals.
|
*
|
Edifici projectat i constru�t entre
els anys 1912 i 1915 per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell,
per enc�rrec d'Eduard Aun�s per ser utilitzat com a hotel.
De fa�ana molt sumptuosa amb profusa decoraci�. Les columnes s�aixequen
fins a dos templets que coronen l�edifici.
Recentment, s�ha procedit a una remunta, que ha canviat substancialment
l�aspecte de l�edifici, malgrat que s�ha respectat la fa�ana original.
|
*
*
|
Escorxador
Adre�a:
C/ Llu�s Companys, n.22 i a la pla�a de l�escorxador Lleida (Segri�) |
Edifici d�estil
modernista,
projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell. Data de l�any
1918.
L�edifici es compon de dues naus disposades perpendicularment, d�estructura
senzilla i unides per un element cil�ndric amb una c�pula
enrajolada.
L�entrada principal est� formada per dues portes de construcci�
monumental.
Tal com el seu nom indica, va servir per a les seves funcions de
escorxador des de la seva construcci� l�any 1918 fins que a l'any 1984 es
procedeix a la seva restauraci� i remodelaci� per convertir-lo en
equipament cultural.
Actualment �s el teatre municipal de Lleida.
|
*
|
Edifici industrial
modernista
de planta rectangular i estructura compacta i elegant, projectat per
l�arquitecte Francesc de Paula Morera i
Gatell.
La fa�ana mostra alguns dels t�pics elements decoratius del modernisme,
com som la construcci� combinada en pedra i ma� vist que s�intercalen harm�nicament.
La cer�mica tamb� hi es present especialment com a element de separaci�
vertical de les finestres.
|
* |
Constru�t
entre els anys 1920 i 1922 segons projecte de Joaquim Porqueres i sota
la direcci� de Francesc de Paula Morera i Gatell.
Edificaci� t�pica del modernisme
amb una senzilla per� elegant fa�ana culminada per un front�
d'original disseny que combina el ma� vist, especialment en els
elements de suport, amb l'arrebossat de les parets.
Les finestres esglaonades son tamb� un component molt habitual de les
edificacions modernistes.
L'edifici ha acollit des de la seva construcci� un mercat municipal que
continua actiu.
Ocupa els terrenys de l'antiga Universitat de Lleida i les casernes de
cavalleries.
|
*
|
Caves
Raimat
Adre�a:
Les Afores, s/n 25111
Raimat
(Segri�).
Visites: Dissabtes
i Diumenges, a les 10.30, 11.30, i 12.30 h.
Informaci�: Telf: 973 72 40 00 Fax: 973 72 40 61 |
Caves d�estil
modernista
projectades per l�arquitecte Joan
Rubio i Bellver. Data dels anys 1918-24. Les ampliacions posteriors
han estat projectades per Domingo Triay.
Anomenat la Catedral del Vi,
- denominaci� tamb� emprada pels edificis rurals de l�arquitecte
C�sar
Martinell - fou absolutament innovador per la seva estructura d�amples
arcades, per la utilitzaci� de nous materials, com el ciment armat.
S�rie de magatzems adossats per darrera al lateral de la gran nau
principal.
Es pot destacar la soluci� per a�llar la coberta de l'interior
mitjan�ant aigua entollada, actualment substitu�da per materials
a�llants s�lids. Tot aix�, est� il�luminat per petits feixos de llum
que penetren en petites finestres vidrades.
La seva nova estructura, est� perfectament connectada amb l�antiga zona
del celler. Aquest nou espai s�ha guanyat al tur� i s�ha adaptat
perfectament amb el paisatge. Popularment es denomina pir�mide i
data de l�any 1988.
Dintre del conjunt de l�explotaci� vin�cola, es troba un altre
interessant edifici, aquest d�una antiguitat molt m�s gran, el Castell de
Raimat del que trobem les primeres refer�ncies datades al segle XI,
encara que ha patit diferents ampliacions, pel que els historiadors el
situen com a conjunt consolidat al 1627. Ubicat sobre un puig que domina
la poblaci�. El car�cter d�aquest castell �s m�s residencial que
defensiu, per la qual cosa es torna a reestructurar interiorment el 1914.
Les l�nies de la fortificaci� s�n molt austeres.
Actualment s�utilitza com vivenda o resid�ncia pels convidats de la
fam�lia Ravent�s.
Hi han altres elements arquitect�nics m�s moderns per� molt
interessants, com el tur� que va
ser buidat per instal�lar-hi a dintre els nous cellers, plantant-hi despr�s
una hect�rea de cabernet sauvignon.
Dins de l�edifici modern podem
observar una pir�mide de 3.000 quilos que va ser traslladada amb gel i es
va deixar fondre per fixar la posici� d�aquesta figura geom�trica.
Els vins d�aquesta explotaci�, son d�una gran qualitat, per aix� es
serveixen al sopar de gala del
Premis Nobel a Su�cia.
|