Joan Maragall: TEXTS

[Franšais] [Castellano] [CatalÓ]
 
    POESIES  -1895-
 
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges ro´ns,
dˇna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigŘes esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrÚs:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarÓ mai mÚs.

La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avanšant d'esma pel camÝ de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. ╔s cega.
D'un cop de roc llanšat amb massa traša,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca Ús cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Per˛ torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. DesprÚs aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto trÓgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lÓnguidament la llarga cua.

Les minves del gener
Com al mig de l'hivern la primavera, 
aixÝs el cel avui, i el sol i l'aire, 
obre de bat a bat balcons i portes 
i omple la casa de clarors, aimia. 
Gl˛ria dels ulls el cel, del pit les aures, 
sˇn avui. Fins a cada moment sembla 
que han d'esclatar en verdor les branques nues, 
que l'horitzˇ ha d'omplir-se d'orenetes, 
i que s'ha d'embaumar tota la terra. 
No sents una frisanša, dona? Digues: 
no et sents la primavera a les entranyes? 
Llanša't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa, 
te donaria un bes al mig dels llavis, 
al davant de tothom, sense vergonya 
de besar i ser besat, que avui n'Ús dia. 
Som al mig de l'hivern: ahir glašava, 
demÓ les neus blanquejaran la serra. 
La primavera Ús lluny del temps endintre, 
pro un dia com avui n'Ús la promesa. 
Si promesa tu em fosses, estimada, 
ja cap mena d'hivern en mi cabria, 
ni ara, ni desprÚs, ni mai, que portes 
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

 

 

Other Texts of Joan Maragall: 
         POESIES - VISIONS I CANTS - LES DISPERSES - ENLL└ - SEQ▄ENCIES - ARTICLES - POEMS
 

UP

Previous

Next

Home